Continuam amb les entregues setmanals de reflexions sobre una adequació conceptual orientada a l’acció. Vulguem o no, els temps canvien, de cada dia la ciència fa noves aportacions,podem quedar encallats en la manera de pensar que varem aprendre de petits o, treballant-hi, poden escurçar bots generacionals.

La primera entrega era una reflexió referida a la incertesa, a la necessitat de qüestionar-ho tot, de cercar diverses mirades a una mateixa cosa o fet. La segona va ser una reflexió sobre la plenitud de totes i cada una de les persones; implica haver de canviar el desig de dominància (posició, idees, cultura…) pel respecte al posicionament de l’altre.

Aquesta tercera vol obrir la finestra de l’esperança, tothom pot canviar, pot millorar, si vol i treballa. L’estructura és l’habitual:

Partint de la descripció d’un cas, es passa a una reflexió teòrica, sempre limitada, per passar a propostes d’acció orientades vers el desaprenentatge de traves que, gairebé tots, portam incorporats en el ser