Amb el present article, després d’un parèntesi provocat per l’escassesa de fruits en l’hivern, us mostram els espàrecs, que encara que no siguin cap fruit, són un aliment que ens ofereix la mare natura, molt característic d’aquesta època de l’any.Els espàrecs d’ombra, com solem anomenar per la nostra zona, són exquisits per acompanyar qualsevol sofregit, encara que és trocejats dins una truita la forma més coneguda de menjar-ne.
Ara que comença a fer bons dies de solellet, un dels plaers més sans i gratuïts de que disposam els mallorquins, és sortir a fer una passejadeta per fora vila i, de pas, anar-nos fixant amb les esparregueres de les voreres dels marges. Fàcilment n’agafarem un bon manadet.
Personalment, l’anar a cercar espàrecs és una cosa que em relaxa molt, ja que em fa focalitzar l’atenció en unes petites tiges verdes, que fàcilment poden passar desapercebudes si un està distret amb pensaments, negocis, o dimonis interiors, que ens impedeixen veure el que tenim davant els nostres nassos.
Us ho recoman!! Anar a cercar espàrecs és molt beneficiós.
Uei Joan compartim aquesta passió. De fet Jo I na maria ens encanta cercar-ne, potser ens toparem.
Per cert, a part del d’ombra per aquí nhi ha uns altres (mes escassos i difícils de trobar) q son mes blanquinosos. Els anomenam espàrecs del bon Jesús i son mes gustosos. De fet, alguns sibarites nomes n’agafen d’aquestos i rebutgen el altres ( no es el meu cas)
Per cert, thas deixat un gran tret dels espàrecs i es l’oloreta q deixen quan pixes, q segons la cultura popular es símptoma q curen i netegen els rinyons
Jo mai he sortit d’una desparreguera sense unes bones esquerinxades… Així que alerta!!! Fixau-vos-hi bé abans de fotre-hi sa mà… 🙂
Idò sí, Pau, és una afició ben sana. I segons la medicina natural, són diurétics i depuratius.
I sí, Libel.lula, no convé tenir les mans molt fines per collir espàrecs, jejeje és broma.
Crec que és millor vigilar amb els cardos portenyos i llorencins és clar.