En sentir parlar de Quaresma, fàcilment pensam en un caramull de pràctiques penitencials pròpies d’aquest temps litúrgic, com poden ser dejunis, abstinències i preparació de les desfilades processionals de Setmana Santa. etc.. Crec que és millor que la quaresma ens dugui a pensar en Pasqua, com una meta cap a on caminam junts, amb l’objectiu d’arribar-hi una mica més identificats amb Jesús, el seu Regne i els seus valors.
Aquesta és la lliçó que se’n desprèn de l’escena bíblica de les temptacions de Jesús, on se’ns explica que per viure “la religiositat” de Jesús només es possible emprenent un procés de renovació i canvi, vencent i superant les temptacions humanes de sempre, que ens allunyen de l’Amor i de l’autèntica justícia i igualtat. Aquestes perills són: les ànsies desmesurades de riquesa o l’obsessió en posseir més que els altres, el desig de poder o el voler dominar els demés al meu arbitri, i el deixar-se dur per la vida fàcil i acomodada, influïts per totes les pressions de l’època, cercant només la pròpia fama i èxit personal, al marge de les necessitats i situacions dels demés. Viure la quaresma és emprendre aquest mateix camí de Jesús, vencent les temptacions citades, per tal de ser persones amb els altres i pels altres-
El profeta Isaïes ho explica molt be, posant en boca de Déu aquestes paraules:
El dejuni que jo aprecii és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota casta. Comparteix el teu pa amb qui passa fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix els qui va despullat. No els defugis que són germans teus !. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat i per rereguarda la glòria del Senyor.
Vetaquí un projecte pràctic de vida, que el temps de Quaresma ens ho recorda i proposa.