1 de Març: Kalendae martiae

Era la festa de les dones casades o matronàlia. Els esposos feien regals a les seves dones i es celebraven banquets. El mateix Ovidi  es preguntava perquè si aquest mes estava consagrat al déu de la guerra es dedicava aquesta festa a les dones. L’explicació és la següent: Els romans van convidar els sabins a la festa de Consus, però aquests van raptar les seves dones i es va declarar una guerra entre els dos bàndols. Van ser les dones les que aconseguiren finalment imposar la pau el dia de les kalendes de març. En commemoració d’aquest fet, es retia honor a la capacitat conciliadora de les dones.

La festa estava dedicada a Juno Lucina, “la que va vers la llum“, protectora dels parts i de les parteres. Les dones casades anaven el dia de les kalendes de març al temple de la deessa per demanar per la prosperitat dels seus matrimonis. Les dones gràvides suplicaven per tenir un part feliç. A la vegada, les matrones rebien mostres de respecte i afecte per part dels seus familiars. En aquest dia, a més, les matrones tenien tot el poder.

Processó dels Ancilia

Els ancilia eren escuts sagrats. Diu la llegenda que Júpiter havia enviat a Numa un escut al que estava unit el destí de Roma. A fi d’evitar el seu robatori, Numa va fer fer altres onze iguals al primer i va instituïr el col·legi sacerdotal dels Salis per que s’encarreguessin de la seva custòdia. Va declarar sagrat el lloc on l’escut havia caigut del cel, i en aquest dia els salis treien els dotze escuts en processó per la ciutat, cantant himnes al·lusius- els ¨Carmina Saliaria¨- i ballant. Segons Plutarc, a la Vida de Numa (Vides Paral·leles), ¨Aquests escuts són anomenats ‘ancilia’ per la seva forma que no és ni rodona ni tampoc exactament ovalada, com els escuts corrents; presenta en canvi un tall de forma sinuosa, amb costats plegats cap enrere i després d’un ampli gir es reuneixen en les seves extremitats, formant la figura curvada que anomenen ‘anculs’