Abans d’establir-se el calendari Julià, març era el primer mes de l’any, dedicat a la Deessa Mare, que rebia diversos noms segons els llocs en el que se l’invoqués. Era considerat també el mes de les dones.

El nom de març deriva de la consagració que d’aquest mes van fer els romans a Mart. Ovidi va escriure en els seus “Fastos”:

“Amb això, les generacions primitives van honorar a Mart més que a tots els altres déus dioses. Amb això aquest poble bel·licós va seguir les seves inclinacions naturals. Els fills de Cècrops (atenencs) veneren a Pal·les Atenea; la minoica Creta, a Diana; el país d’Hipsilia, a Vulcà; Esparta i la pelòpida Micenes, a Juno; la regió de Menelau, a Faune (Pan). El Laci havia de ser el qui venerés a Mart, perquè és qui presideix els combats: els combats eren els que proporcionaven a aquest poble feroç el poder i la glòria.”

Ara bé, les festes de març, per la majoria dels pobles, estan dedicades a la resurrecció cíclica de la Primavera; una resurrecció que ha estat precedida i anunciada per la mort del gra, de la llavor, de l’esperit de la vegetació encarnat generalment en el fill de la Gran Mare; Attis, Dionisos, Osiris…