No ens agrada fer una vaga de fam, som grans, vells …

Intervenció del president de Jubilats per Mallorca

Siau benvinguts, en nom de Jubilats per Mallorca vos donam les gràcies per haver respost a la nostra convocatòria de Roda de Premsa.Com ja sabeu, avui començam la anunciada vaga de fam per la llengua.

Noltros els jubilats, vàrem viure una de les èpoques en què la persecució de la nostra llengua ha estat més intensa, que vàrem veure com, passa a passa, anàvem avançant cap a la normalització, que un govern conservador va aprovar, una “Llei de normalització lingüística” amb el vot unànime de  tot el parlament, una llei que significà una passa més cap a l’objectiu normal de l’ús del català, la nostra llengua, a casa nostra.

Ara ve un President i un govern que no tan sols vol tornar enrere, sinó que dóna la sensació que vulgui eliminar el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc de tota manifestació pública, quan el normal seria que continuàs la tasca de fer del català la primera llengua oficial en tots els àmbits.

A noltros els jubilats, no ens agrada haver de fer una vaga de fam, som gent gran, vells si voleu, però tenim ganes de viure, tenim ganes de participar, volem justícia, i és de justícia defensar la nostra llengua de l’extermini.

No podem creure de cap manera que una gran majoria dels diputats, combreguin amb aquestes idees, volem pensar que són molts els qui estimen la terra, les persones que la habiten i la senya d’identitat, la seva parla que no és altra que la catalana.

Vull acabar amb un repte, que és el següent: que el dia que entri en el Parlament la nova llei de la funció pública, tots els diputats que estiguin d’acord amb aquestes idees, sense distinció del color polític, entrin amb el llaç de cinta quatribarrada en defensa de la llengua.

Estan amb noltros els dos voluntaris per fer la vaga de fam: Tomeu Amengual i Jaume Bonet. En Jaume n’és el portaveu.

Vull agrair sincerament a Can Alcover per cedir-nos l’ús d’aquest local.

Maties Oliver Pascual.

Jaume Bonet en vaga de fam

 

3 comentaris a “No ens agrada fer una vaga de fam, som grans, vells …

  1. És una llàstima que una mesura de presió tan dràstica i seriosa com aquesta vaga caigui tan prest en un victimisme èpic, proclamat tan descaradament pels qui no són protagonistes. Ja vaig comentar, fa uns dies, el meu respecte i admiració per aquesta iniciativa sempre que es dugués a terme de forma seriosa, responsable, i amb consciència de la voluntarietat absoluta dels partíceps.

    Ara, en canvi, el títol de l’article ja ens convida a pensar que la mesura no és voluntària, sino que és obligada (encara que sigui per les circumstàncies). A més la iniciativa ja s’envolta d’una terminologia exagerada i greu com la de “extermini”, que s’hauria de reservar per quan la duresa de la realitat s’ajusti a la barbaritat a què fà referència el terme.
    Però aquest no és un fet puntual. Així mateix, aquesta setmana hem pogut llegir als diaris diferents escrits de recolçament a la vaga que es movien en el mateix to, amb expressions tant desafortunades com que “un dels objectius de les èlits del poder espanyol és el progressiu extermini dels mallorquins”, o que les dificultats per trobar un lloc on dur a terme la vaga es centraven en la por.

    No obstant, segueixo confiant en la bona fe dels protagonistes de la iniciativa. No, en canvi, en els qui tergiversen aquesta protesta pacífica amb paraules que no responen, avui per avui, a la realitat i que tenen com a únic objectiu presentar el que és un escenari millorable com a catastròfic.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. El títol és responsabilitat de qui signa la informació, en Tomàs Martínez, extret d’un paràgraf de les paraules pronunciades pel president de Jubilats per Mallorca: “A noltros els jubilats, no ens agrada haver de fer una vaga de fam, som gent gran, vells si voleu, però tenim ganes de viure, tenim ganes de participar, volem justícia, i és de justícia defensar la nostra llengua de l’extermini”, amb la intenció de captar l’atenció del lector.
    Supòs que ningú deu pensar que hi hagi cap col·lectiu o cap persona que deleixi de fer una vaga de fam. Crec, libèl·lula, que no cal donar-li voltes, qui fa una vaga de fam la fa voluntàriament, tot i que si no existissin les circumstàncies que la provoquen, no la faria. No juguem amb les paraules.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Qui coneix el context de la reclamació sap les circumstàncies que condueixen a unes persones a iniciar voluntàriament una vaga de fam. Però quan es fa una roda de premsa és precisament per informar a qui no coneix aquest context, i la posada en escena, la propaganda i la terminologia utilizada en els actes i escrits que rodegen la protesta, conviden a pensar a l’espectador puntual que es tracta d’una última mesura de presió davant d’un extermini…(a dia d’avui, amb aquestes paraules, sembla que la vaga és fa per les barbaritats que es viuen a Siria, més que pel català).
      No dic que no es pugui fer una vaga de fam pel català, però que s’utilitzin termes adequats a la realitat de la protesta sense necessitat de maquillar-la de forma èpica. Com bé dius, Tomás, no juguem amb les paraules. Ens estalvieriem alguns debats estèrils si en les reclamacions i proclames tots utilitzem com a regles imprescindibles la veritat del concepte, la propietat del llenguatge i la severitat en les formes.
      PD: No és una crítica al teu escrit, Tomàs, sino una reflexió que el teu escrit, que recollia paraules que hem sentit aquesta setmana entorn aquest acte, me donava peu a fer de forma més generalitzada.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada