Jubilats per Mallorca

Jubilats per Mallorca ens ha fet arribar aquest article en forma d’entrevista:

Com va ser que Jubilats per Mallorca va decidir posar en marxa aquesta vaga de fam?

Vàrem veure que el Govern balear estava fent un atac en tota regla contra el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, començant pel tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca, continuant amb la castellanització d’IB3, llavors amb la lliure elecció de llengua i, ara, amb un projecte de llei de funció pública que fa innecessari el seu coneixement fins i tot per fer de municipal, i vàrem pensar que l’atac era fort i que la resposta no podia esser teba.

 Veim que heu dit mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer en lloc de dir català, per què ho heu fet?

Estam ben convençuts que, tal com diu el “Diccionario de la Real Academia Española de la lengua”, l’”Enciclopaedia Britannica”, el Diccionari Català-Valencià-Balear de Mossèn Alcover, i tots els departaments de lingüística romànica de totes les universitats del món, el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc, el formenterer, el valencià, el barceloní, el lleidatà, etc., formen part d’una mateixa llengua, i que el nom d’aqueixa llengua en conjunt és el de llengua catalana o català, però com que des del Govern, per embullar fil i de manera fraudulenta prediquen a vegades lo contrari, ho hem dit així com ho hem dit per deixar-los en evidència, perquè si en el projecte de llei de Funció pública volguessin llevar el requisit de català i posar-hi el de mallorquí, o el de balear, que diuen ells, seria un atemptat contra la ciència lingüística, però no contra els drets lingüístics, i no estaríem fent aquesta vaga de fam, però no ho fan així perquè es mentida que vulguin defensar les varietats illenques, lo que volen fer llevant el requisit de català és fer recular l’ús del mallorquí, del menorquí, de l’eivissenc i del formenterer.

 Heu anomenat la castellanització d’IB3 però ells diuen que ho fan per reflectir millor la realitat del carrer.

És una altra de les engalipades que escampen perquè, si fos així, haurien demanat, també, que totes les emissores de ràdio i de televisió que ocupen el nostre espai comunicacional, Telecinco, Antena 3, La sexta,  emetessin la mitat en la nostra llengua

I ni ho han fet ni ho faran, i com que ho sabem lo normal seria que IB3 compensi un poc aquest desequilibri emetent íntegrament en la llengua pròpia d’aquestes illes.

 Heu dit la llengua pròpia d’aquestes illes, però hi ha gent que diu que els territoris no tenen llengua.

La Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada per la UNESCO i a la qual s’adheriren per unanimitat tant el Parlament balear com el Parlament espanyol, en el seu article 1.1, diu, entre altres coses que “… Amb la denominació de llengua pròpia d’un territori es fa referència a l’idioma de la comunitat històricament establerta en aquell espai”, i l’Estatut d’autonomia també diu que la nostra és la llengua pròpia de les Illes Balears.

 Heu fet menció, al començament, a la lliure elecció de llengua, però això és llibertat, o no?

Sí, la mateixa llibertat que tenen els mallorquins i els altres catalanoparlants que viuen a Madrid, que també poden triar si volen pels seus fills l’ensenyament en castellà o en mallorquí, o no? Ai no, que per mi m’he equivocat … Bé, i ara sense bromes, la lliure elecció de llengua la posen per atacar la nostra, però pens que s’equivoquen, sap greu que ho facin perquè això perjudicarà la cohesió social, però la llengua en pot sortir ben parada. Si la gent que ha de matricular els fills en els primers cursos s’informa bé, se’n temerà que els nins que aprenen a llegir i escriure en la nostra llengua automàticament en saben també en castellà i, en canvi, a l’enrevés això no passa, si aprenen en castellà no en saben automàticament en català. Sabran també, que actualment a les escoles on hi ha dues línies una en català i una en castellà, els resultats acadèmics de la línia en català són millors que no els de la línia en castellà. Si s’informen bé la majoria de pares i mares elegiran ensenyament en català per als seus fills.

 Heu dit que el projecte de llei de Funció pública que vol aprovar el Govern balear lleva el requisit de conèixer la nostra llengua, però ells diuen que ho fan per no posar imposicions i perquè la gent així l’estimi més…

Si ho fessin per això que diuen, haurien demanat al govern central que llevassin de la Constitució espanyola la imposició de sebre el castellà, i no ho han fet ni ho faran. Pensam que el fet de que a les illes Balears hi hagi una llengua més obligatòria que no la llengua pròpia d’aquí és un fet clarament colonialista i injust, i això ja ho tenim ara, abans de què aprovin la llei de funció pública. Quan l’hagin aprovada, a més a més, ja no importarà que entenguin lo que deim ni els funcionaris del Govern, ni del Consell ni els municipals, que també podran dir-nos allò de “habla en español que estamos en Espanya”, o “habla en español que no te entiendo”. A més, i sense que això sigui lo que ha provocat la nostra vaga de fam, tots els joves que han estudiat els darrers 4 o 5 anys a Mallorca (i a la resta de les illes Balears) tenen el requisit de català que s’exigeix per al nivell de feina al qual aspiren, per tant llevar-lo els perjudica professionalment, perquè si ara per 10 places de municipals se’n presenten cinquanta llavors se’n presentaran cinc-cents, perquè n’hi haurà que no viuen aquí però vendran aposta a fer les oposicions; si les aproven quedaran i si no les aproven se’n tornaran cap al seu poble; els nostres joves, siguin de la llengua familiar que siguin, tendran més difícil trobar feina.

 Una vaga de fam, no és un xantatge?

Un xantatge és voler que una persona faci lo contrari de lo que pensa que ha de fer i no volem que aquells membres del govern balear que creuen que un dels objectius de la seva vida és fer recular el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, i fer-los no res si poden, canviïn d’actuació, lo que sí volem és que aquells parlamentaris del PP que no estan d’acord amb aqueixa política de genocidi lingüístic cobrin coratge i acabin actuant d’acord amb la seva consciència i votant en contra d’aqueixa llei, i ajudar la gent a actuar d’acord amb els seus principis no és xantatge. També volem aprofitar el ressò mediàtic per poder fer arribar els nostres arguments a molta gent a la qual no podríem arribar.

Un comentari a “Jubilats per Mallorca

  1. Fa qüestió de mig hora he pogut llegir la noticia en el diari ultima hora i me volgut ficar per veure que hi havia de nou sobre ell i quan m’he ficat en la secció dels comentaris de la noticia m’he quedat de pedra quan he vist totes aquells comentaris desitjant la mort d’en Jaume, ha estat tan fort i indignant que no he pogut fer una altre cosa que deixar un parell de comentaris, un de recolzament i s’altre deixant clar que aquestes coses no queden impunes i que nomes gent feixista i retrògrads poden dir això. M’agradaria que se pogués fer mes al respecte i que aquestes coses no passin mai mes, encara que es un poc difícil amb sa classe de gent que hi ha per mig.Salut i força

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada