En el procés educatiu, més important que oferir respostes, el mestre hauria de guiar a l’alumne en la seva capacitat de fer-se preguntes noves.

No hi ha pregunta que, abordada amb sinceritat i decisió, no acabi sent fructífera. A mesura que l’alumne va fent-se preguntes cada vegada més complexes, les investigacions seran més amples i les reflexions més profundes, per la qual cosa, per avançar caldrà posar-hi molta atenció. I no hi ha atenció sense interès o provocació, per això, un bon mestre ha de provocar preguntes, i ajudar als alumnes al fet que tals interrogants aflorin a la superfície de les seves consciències a fi de que les puguin formular d’una manera clara, el més clara que puguin. Això és el més difícil, formular la pregunta correcta.

Totes les ànimes de les persones estan prenyades de preguntes, unes més grans, altres més petites. El potencial de fer-nos preguntes és de magnitud infinita, com el nostre esperit. Totes les preguntes són importants i mereixedores de la nostra atenció, com també n’hi ha que sembla que tansols ens interessen a nosaltres. Aquestes solen ser les que guarden el nostre regal creatiu per oferir al món.

De les infinites preguntes que ens podem fer, n’hi ha unes quantes per a nosaltres. Amb això no vull dir que ningú més les pugui formular, sinó que, per les nostres peculiaritats genuïnes, l’impuls creatiu que portem a dintre vol manifestar-se d’una forma en què cada individu és únic per fer-ho d’aquella manera concreta.

Així doncs, ja des de molt primerenca edat, podem fer-nos preguntes, que ens portaran a altres preguntes… Totes les grans persones de la història de la humanitat han perseverat en les seves preguntes i no han claudicat fins a veure la llum néixer de l’interior d’una foscor que de vegades era gairebé absoluta. Per tant, el camí que ens pot anar marcant la nostra capacitat de formular les preguntes que guarda la nostra ànima en forma d’ansietat o desassossec, és un autèntic Camí de Vida ple de sentit.

Us deix amb les vostres preguntes i amb les sàvies paraules de G. Spencer Brown: “el nou coneixement arriba quan, simplement, tens en la ment el que necessites saber. Segueix mantenint el problema en la teva ment i acabaràs resolvent-ho. […] El que és més divertit és que el problema es resol sempre. Abans o després, el problema sempre cedeix. Pot requerir una setmana, un mes, un any, una dècada, un segle o un mil·lenni, encara que el Kosmos és tal que les solucions sempre acaben arribant. Durant milions d’anys, la gent mirava a la Lluna, i volia caminar sobre ella…”.