Conill amb ceba

Sempre parl de menú per a dos, i de com ho faig jo. Bé idò, el conill amb ceba el faig d’aquesta manera:

Fregesc sis talladetes de conill, quan estan dauradetes les pos dins una olla de test i damunt hi pos dues fulles de llorer; dins el mateix oli del conill hi fregesc quatre cebes no massa grosses i sis alls. Quan és cuit, ho pos dins l’olla de test damunt el conill i després hi pos una cullerada sopera de tomàtiga triturada, sal i pebrebo al gust, un tassó d’aigua i mig de vi sec, ho deix en el foc no molt fort fins que s’ha begut la meitat del brou, procurant de tant en quant donar-li una remenada, i com que sempre és molt calent, ho deix refredar un poc i a la taula.

Si un dia voleu presumir, bulliu quatre cames de cranca o quatre gambes grosses, les sofregiu abans de fregir el conill i dins l’olla. Això és bocatta di cardinale. Vénga, que ara pensant en el conill us oblidau que hem de menjar detot; vet-aquí els set plats: aguiat, arròs brut, chinos, llom amb col, ensalada, peix torrat, truita.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada