Conill amb ceba

Sempre parl de menú per a dos, i de com ho faig jo. Bé idò, el conill amb ceba el faig d’aquesta manera:

Fregesc sis talladetes de conill, quan estan dauradetes les pos dins una olla de test i damunt hi pos dues fulles de llorer; dins el mateix oli del conill hi fregesc quatre cebes no massa grosses i sis alls. Quan és cuit, ho pos dins l’olla de test damunt el conill i després hi pos una cullerada sopera de tomàtiga triturada, sal i pebrebo al gust, un tassó d’aigua i mig de vi sec, ho deix en el foc no molt fort fins que s’ha begut la meitat del brou, procurant de tant en quant donar-li una remenada, i com que sempre és molt calent, ho deix refredar un poc i a la taula.

Si un dia voleu presumir, bulliu quatre cames de cranca o quatre gambes grosses, les sofregiu abans de fregir el conill i dins l’olla. Això és bocatta di cardinale. Vénga, que ara pensant en el conill us oblidau que hem de menjar detot; vet-aquí els set plats: aguiat, arròs brut, chinos, llom amb col, ensalada, peix torrat, truita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.