‘Sí a la nostra llengua’. La manifestació més gran que hi ha hagut a les Illes

Ahir a Ciutat vaig tenir el goig d’assistir a la manifestació més gran -com a mínim dels darrers 20 anys- que hi ha hagut a les Illes.

No entraré a dir si eren més de 50.000 o menys de 20.000, el que us puc assegurar és que hi havia molta més gent que la manifestació convocada el 14 de febrer de 2004 en contra de l’Autovia de Inca-Manacor i que fins ara era la que havia aplegat més gent.

L’inici de la protesta estava previst a les 18 a la Plaça de la Porta Pintada (Plaça d’Espanya), emperò hi ha que dir que molta gent va estar més de 45 minuts sense moure’s ni una passa. Crec sincerament que la organització no esperava tanta gent.

La ruta a seguir era Plaça de la Porta Pintada-Carrer dels Homs-Rambles-Unió-Passeig del Born-Consolat de Mar.

Per avançar camí, enlloc de baixar pel carrer dels Oms, vaig fer-ho pels carrers paral·lels amb la intenció d’arribar al cap de la manifestació, cosa que va ser del tot impossible ja que així com anava caminant i guaitant per les travessies me’n adonava que no encara era molt lluny d’arribar al cap.

Ja arribat a les Rambles feia molt més bon caminar gràcies a l’amplada més generosa del carrer i així fins arribar al Consolat de Mar a on vaig quedar estorat de la gent que ja hi havia, sabent de tota la gentada que encara quedava darrere jo.

Després de sentir el parlament del president de l’OCB, varem decidir tornar ja que anàvem amb infants i començava a fer-se un poc tard. De tornada encara vaig tenir temps de fer un parell de fotos més a la gent que encara arribava talment es tractés d’una serp sense fi de persones.

9 pensaments a “‘Sí a la nostra llengua’. La manifestació més gran que hi ha hagut a les Illes

    • Qualqun n’hi hauria. Encara que no sé el que varen votar, s’hi va veure en Tòfol Soler (amic den Serafí, 🙂 ) i na Maria de la Pau Janer. I és que crec perfectament possible votar sobre la base de certs valors, i mantenir una postura crítica respecte altres punts del programa electoral. És més, amb l’extensió dels actuals programes diria que és practicament impossible estar d’acord amb tot, si un té una postura pròpia respecte diversos temes. Ara bé, cada un donarà una importància diferent a cada punt del programa, i sobre aquesta ponderació decidirà el seu vot.

      Apart, consider que aquesta argumentació que afirma que qui va votar PP no podia anar a la manifestació, és tan falaç com aquella, que sentíem fa uns anys, que deia que qui havia votat a un partit del Pacte estava condemant a anar a Palma en tren i que no provàs de trepitjar la carretera desdoblada de Manacor-Palma.

      Afortunadament, cada un té la llibertat de no alinear-se en absolut a un partit, associació o grup, i poder triar en cada moment, pels seus propis valors, a qui vota, a on va, i com hi va…

      • Libèl·lula, dius que es pot ser crític amb alguns punts del partit al qual has donat el vot, i estic totalment d’acord amb tu.

        Si hi assistí un nombre significatiu del votants del PP, estaríem contemplant una evolució històrica del vot de dretes: “HI HA VOTANTS DEL PP AMB CAPACITAT CRÍTICA!!”. O sia, don el vot a un partit amb valors centralistes, i em queixo perquè es volen carregar l’ànima de la nostra cultura que és la llengua.

        És això capacitat crítica?

        • Jo entenc que sí, però introduïria un matís en el teu raonament. Efectivament, si un fonamenta el seu vot en el que podem anomenar sentiment cultural linqüístic, no tendria massa sentit votar PP i després manifestar-se en contra de la política lingüística del Govern. En canvi, sí veig capacitat de crítica per qui fonamenta el seu vot en qualsevol altre valor (i aquí n’hi podem posar tants com persones i punts del programa polític hi hagi), però no comparteix la política lingüística del Govern.
          I aquest exercici el podríem fer amb qualsevol altre àmbit d’acció política, i qualsevol altre partit (expectuant aquells el programa polític del qual consti només d’un sol punt, com podria ser ‘Escons en Blanc’)

          • És el vici que té la gent de comparar els partits polítics amb un partit de futbol. En política s’hauria de votar el partit que t’agradi, no el que pot guanyar ‘perquè si no tanmateix és tirar el vot’. Si la gent votàs realment el que pensa, els partits grossos no serien tan grans, però com que aquí esteim acostumats a pensar que només és veritat el que surt a la tele…

  1. Vista que en el nostre estimat panfleto d’esquerres card.cat no hi ha cap notícia sobre la vaga de dijous 29, ho possaré aquí.
    Sa libèl•lula demà exercirà el seu dret a vaga, per la qual cosa no farà comentaris, encara que s’han decretat uns serveis mínims pels cas d’arguments que pixin fora de test, com alguns editors ens tenen acostumats…. 🙂

Respon a Sa libèl•lula portenya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.