Obrim les portes a la primavera, el dia s’allarga, el sol comença a encalentir de valent, és temps de panades i robiols, freixura i confits, carapunats i centurions, és temps de Setmana Santa, és temps de Pasqua. Aprofitant l’avinentesa vaig cavil·lar, qui sol dur el “maneig” i organització d’aquesta celebració a Son Carrió? Doncs, tot d’una, em va venir al cap el nom de l’amic i company Miquel Font.

Tot seguit, podeu gaudir d’una petita introducció del què representa la Setmana Santa carrionera per en Miquel i quina és la seva necessària i valuosa tasca. Després, coneixereu el seu caire més personal i íntim.

Això comença en 3…, 2…, 1….

“La Setmana Santa a Son Carrió crec que és una de les més senzilles de la contrada, referint-se a processons. Les processons les fan el poble i crec que això també té el seu encant. Fa uns deu anys l’amo en Sebastià Planissi em va demanar si jo me’n volia cuidar, perquè ell ja se sentia major. Per tant, la meva tasca és ser un poc l’organitzador de què tot estigui llest. Vull aclarir però, que els mèrits no són meus, són de tota la bona gent que treballa perquè tot pugui sortir de la manera millor possible. També ajut  a les funcions religioses, com a totes els entitats del poble que m’ho demanin.  Que passeu tots bones festes i que les panades no ens facin mal!”

Nom complet: Miquel Font Rosselló

Malnom: “des Molinet”

Estudis, professió, càrrec o dedicació: Actualment estic a l’atur, sa feina de molts!

1.       Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes?

Amb Jesús de Natzaret i Teresa de Calcuta. Van saber transformar la misèria de les persones en dignitat, treballant amb justícia a favor dels més dèbils.

2.       Quina és la qualitat que més valores en una persona?

Que es mostri talment és.

3.       La teva major afició?

Som un apassionat per la cultura popular. També m’agrada escriure.

4.       On i quan ets feliç?

Per tot i amb tot! Cada dia tenim mil oportunitats per ser-ho. Ara, si he de concretar, amb la gent que m’estima i que estim, amb la gent del meu poble.

5.       Què no perdonaries?

Aquesta pregunta la tenc mala de contestar, tots podem estar a les dues cares de la moneda, no hi ha ni bons ni dolents.

6.       Quin creus que ha estat el teu major mèrit?

Això ho haurien de dir els altres, la meva vida pens que és molt senzilleta. Però, si he de dir una cosa i a més amb orgull, la meva futura paternitat.

7.       De quin color et veus?

Me pareix que no tenc color, de vegades em diuen que sóc massa transparent.

8.       Quin és el darrer llibre que has llegit?

“Paraules d’un Camperol”, de Damià Duran. És una lectura que aconsell als qui els agrada foravila, sobretot als carrioners.

9.       Un programa de TV.

M’agradava molt “Enxarxats”, de Televisió Mallorca.

10.    Una cançó (i artista).

Tota la música de ca nostra m’agrada.

11.    Per posar-te un defecte…

Crec que sóc un poc massa xerrador. A més, no solc tenir sa veu fluixa..

12.    I una virtut?

Malaveig ajudar al qui puc. Crec que sóc bona persona però, d’això, davall el cel n’està ple.

13.    Llepolia preferida?

Coca de Son Carrió.

14.    Què trobes que hi sobra al Municipi?

Dues coses. La primera són dues grans infraestructures, que crec que estan fetes sense gens de seny: les cotxeries del tren de l’estació de Son Carrió i el poliesportiu semicobert, això crec que està bé però s’hagués pogut fer d’una manera un tant menys agressiva . I segona cosa:  la gent que gruny per grunyir, la que es queixa del què fan els altres, de les que jutgen sense tenir arguments vàlids. Cadascú que se’n cuidi del redol de ca seva, que en deu tenir un bon quefer, segur.

15.    Què hi falta?

Estam massa bé amb el que tenim. Conformar-se és de sabuts.

16.    A quin racó del teu poble et trobes més a gust?

Per tot me trobo bé.

17.    Una frase, idea o pensament final…

Quantes coses són les que no necessitam ( Francesc d’Assis).

Si m’aides a collir roses, res ens diran les espines ( del meu amic Jaume Serra, ex-rector d’Algaida).