Les anècdotes d’en Dalmau (I)

Guió de Cinema; Història real

Quan jo tenia desset o devuit anys, fent feina a un hotel, teníem una guia molt simpàtica, i era el que avui es diu sa companya sentimental d’un bon amic meu, a pesar que ella fos uns sis o set anys major que nosaltres.

Entre es contacte a causa de sa feina i es de ses sortides més d’un vespre, dues parelles, arribàrem a ser uns bons amics, i jo sabia molt de sa seva vida, i una de ses coses era es per què ella feia feina a Cala Millor:  havia vengut aquí fugint de s’homo, perquè li pegava.

Un vespre, no sé per què, jo me n’havia  anat a dormir a s’hotel.  A les tantes de sa nit, ve es conserge a cridar-me.  Tenia un senyor a sa recepció i li parexia que demanava per sa guia i ja no sabia com desfer-se’n.

– D’acord, ara vénc.

Me vestesc un poc i me’n vaig cap a sa recepció i aquell homo me diu el primer de tot “a veure si tenc una habitació”, després que és “s’homo de sa guia i li vol donar una sorpresa”. Com és natural, no vaig tenir habitació i el vaig enviar a cercar-ne al més enfora possible.

Continuarà…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada