Ahir ni més ni manco que una vintena de llorencins pujaren a l’hospital Sant Joan de Déu a visitar en Tolo Roig (més conegut com en Pocholo). No va ser res organitzat (de fet, érem tres grups diferents), però es veu que tots pensàrem el mateix: passar la tarda amb ell. I és que s’ho mereix de bon de veres.

Els inferemers i les infermeres en veure tota la troupe, es posaren les mans al cap. Degueren pensar que pujava tot el poble en bus. Però no, justament coincidírem diferents grups: les ties i oncles d’en Tolo, que ja eren allà; la família Caldentey amb tots els menuts; i nosaltres, que ja érem dues cotxades.

Ens el vam endur a fer una volta pel passeig, aprofitant que feia un dia assolellat. I la veritat, tots vint caminant junts fèiem una bona planta. En Tolo va parèixer content (que és del que es tracta) i puc dir que setmana rere setmana va millorant un poquet.

Ànims valent!!!