Català o mallorquí? Llengua o dialecte? (i VI)

Després de parlar dels articles es i sa i de fer referència a la figura de mossèn Alcover, Francesc de B. Moll volgué sortir al pas d’una altra qüestió que dificulta la normalització de l’ús de la nostra llengua.“Vull sortir a camí a una possible objecció. Tant en el País Valencià com a Mallorca, existeix una massa de públic que es resisteix a admetre el nom de “català” perquè creu que hi ha el perill d’imperialisme o d’un predomini de Barcelona o català central sobre el de les Illes, Aquest recel existeix, i la consegüent antipatia contra els catalans; però la meva convicció, després de més de cinquanta anys de tractar amb intel·lectuals i gramàtics de Catalunya, és que tal recel és injustificat”. L’insigne filòleg parlà de la reforma normalitzadora feta per Pompeu Fabra i indicà que es feu respectant moltes varietats dialectals no barcelonines i indicà que si hi hagués un intent de centralitzar la llengua estàndard adaptant-la a l’ús de Barcelona, seria el moment en què dels intel·lectuals de les Illes i de València la neutralitzassin amb raons convincents i també feu referència a la utilització de la paraula  vernacle com a substituta de “català”: ” Vernacle (…) significa, simplement, casolà, domèstic, nadiu, de la nostra casa o del nostre país. De manera que el vernacle d’un mallorquí és el mallorquí, i el d’un madrileny, el madrileny…” Acabà la lliçó inaugural amb unes reflexions sobre el dialectalisme: “posar-nos en l’actitud dialectalista de limitar-nos a escriure estrictament tal com parlam a Mallorca, té una sèrie d’inconvenient:

1.º Que a Menorca i a Eivissa no parlen ben igual que a Mallorca…
2.º Que a Mallorca mateix hi ha diferències entre el parlar dels diversos pobles …
3.º Que tenint, com tenim, un segle i mig de literatura acreditada, que honra les tres Illes amb una llengua literària modèlica d’equilibri entre els parlars insulars i continentals, el fet de tancar-nos dins el llenguatge de les Illes significaria renunciar a grans figures …
4.º Que no som en el començament del camí de la restauració de la nostra llengua, sinó que ja la teníem conseguida quan vingué el col·lapse de la guerra i la postguerra, i ara no manca més que reprendfre la caminada amb més força que abans”.

Les darreres paraules del mestre foren: “Ja me queden pocs anys de poder treballar pel nostre idioma, però som prou optimista, per a esperar que seré a temps de veure ben encaminada la seva ensenyança confiada avui a les decisions del Consell Interinsular i a la tasca de les institucions docents i de les entitats patrocinadores, com aquesta benemèrita Obra Culltural Balear que avui inaugura el curs amb energies renovades”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.