Després de parlar dels articles es i sa i de fer referència a la figura de mossèn Alcover, Francesc de B. Moll volgué sortir al pas d’una altra qüestió que dificulta la normalització de l’ús de la nostra llengua.“Vull sortir a camí a una possible objecció. Tant en el País Valencià com a Mallorca, existeix una massa de públic que es resisteix a admetre el nom de “català” perquè creu que hi ha el perill d’imperialisme o d’un predomini de Barcelona o català central sobre el de les Illes, Aquest recel existeix, i la consegüent antipatia contra els catalans; però la meva convicció, després de més de cinquanta anys de tractar amb intel·lectuals i gramàtics de Catalunya, és que tal recel és injustificat”. L’insigne filòleg parlà de la reforma normalitzadora feta per Pompeu Fabra i indicà que es feu respectant moltes varietats dialectals no barcelonines i indicà que si hi hagués un intent de centralitzar la llengua estàndard adaptant-la a l’ús de Barcelona, seria el moment en què dels intel·lectuals de les Illes i de València la neutralitzassin amb raons convincents i també feu referència a la utilització de la paraula vernacle com a substituta de “català”: ” Vernacle (…) significa, simplement, casolà, domèstic, nadiu, de la nostra casa o del nostre país. De manera que el vernacle d’un mallorquí és el mallorquí, i el d’un madrileny, el madrileny…” Acabà la lliçó inaugural amb unes reflexions sobre el dialectalisme: “posar-nos en l’actitud dialectalista de limitar-nos a escriure estrictament tal com parlam a Mallorca, té una sèrie d’inconvenient:
1.º Que a Menorca i a Eivissa no parlen ben igual que a Mallorca…
2.º Que a Mallorca mateix hi ha diferències entre el parlar dels diversos pobles …
3.º Que tenint, com tenim, un segle i mig de literatura acreditada, que honra les tres Illes amb una llengua literària modèlica d’equilibri entre els parlars insulars i continentals, el fet de tancar-nos dins el llenguatge de les Illes significaria renunciar a grans figures …
4.º Que no som en el començament del camí de la restauració de la nostra llengua, sinó que ja la teníem conseguida quan vingué el col·lapse de la guerra i la postguerra, i ara no manca més que reprendfre la caminada amb més força que abans”.
Les darreres paraules del mestre foren: “Ja me queden pocs anys de poder treballar pel nostre idioma, però som prou optimista, per a esperar que seré a temps de veure ben encaminada la seva ensenyança confiada avui a les decisions del Consell Interinsular i a la tasca de les institucions docents i de les entitats patrocinadores, com aquesta benemèrita Obra Culltural Balear que avui inaugura el curs amb energies renovades”.