Cuina: Coca de pa

Quant jo era al·lot, era normal pastar a ca teva, nosaltres teniem es padri Vent que tenia un forn a Son Vent, i es padrí Mascaró tambe en tenia un de forn de llenya a ca seva. Ma mare, si la memòria no em falla, solia pastar els divendres. Després quan varen aparèixer les cuines de butà perdérem sabors, però seguiren pastant. En temps de matances procurava que li sobras un poc de pasta per fern una coca o dues de pasta de pa.

De la pasta sobrant feia una coca no massa gruixuda, procurant posa-hi damunt cada ració, un bocinet de llom, un de xulla amb carneta, dos o tres talls de botifarró, i altres tants de llonganissa. En aquesta coca l’anomenàvem coca pa, i vos promet que es una des ses menjades més anyorades per devers ca nostra. Be, ja esta; ara ve la llista dels set plats de la setmana: conill torrat, “ensaladilla russa”, musclos al vapor, paella, pop a la gallega, truita de patata i ceba, variat dels sobrants i afegitons. Bon Profit.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada