Després de tant viatjar musicalment, ara aterram a terres properes (Catalunya) amb un grup que canta en el nostre idioma, el català. Es tracta de Quimi Portet, ex d’ El Último de la Fila. Podríem dir que Joaquim Portet Serdà (aquest és el seu nom real) està en la línia del pop català surrealista i irreverant, proper a Pau Riba, Joan Miquel Oliver o Albert Pla. Potser no hagi tengut el mateix èxit (sobretot lluny de Catalunya), però és un autor que cal tenir en compte.

Personalment opino que és un poc massa irregular, amb cançons molt bones i d’altres més planes i monòtones que donen massa importància a la lletra i obvien excessivament la música. Així i tot, té algunes composicons més que acceptables, com ara Botifarra de pagès, Montserrat o la cançó que us present avui: La Terra és Plana.

Aquesta composició pertany al seu quint treball en solitari (del 2005 i amb el mateix títol que la cançó) i és un clar exemple del seu ritme pausat i lletra surrealista que encadena diverses oracions enginyoses i amb cert sentit de l’absurditat. Aquí el teniu: