Esplugabous

Una de les coses que més m’agrada fer és passejar tranquil·lament amb bicicleta per foravila. He de conèixer que si puc, ni rem, amb la qual cosa podeu deduir que esport, el que es diu esport, en aquestes ocasions en faig ben poc. No, la meva intenció, aquí és diferent. M’agrada mirar el que m’envolta, escoltar sons, pensar… La resta ho deix per als Malalts.

Fa una anys, idò, en una d’aquestes voltes que faig (crec que era pel camí de Son Vives a les Rotes Noves),  vaig reparar per primera vegada uns ocells blancs peculiars que reposaven  devora  les ovelles. Les seguien ben darrere i alguns gosaven pujar-s’hi a damunt i tot.  Ja en aquell moment  em van cridar l’atenció i després els vaig continuar veient de tant en tant . Primer vaig pensar si eren gavines, però tenien una mida massa petita i eren com  a més fins. A més, les gavines no tenen tanta confiança amb el bestiar. Després vaig  considerar la possibilitat que fossin sebel·lins, però era més blanc i no tenia aquest crit tan peculiar dels sebel·lins. Rendit, vaig demanar al meu pare i al meu oncle Mateu si els coneixien, però cap dels dos ho va saber.

– No ho sé. Fa uns anys que els veig per aquí. Abans no hi eren, però no sé que es deuen dir… Són com gavines petites -va dir concretament en Mateu Quina.

Idò mirau per on, l’altre dia, mirant un dels pocs programes dignes d’IB3, Balears Salvatge, sèrie documental de la nostra fauna i flora, els vaig reconèixer: eren esplugabous.  Segons el programa, estan tant devora el bestiar (ovelles, vaques…) perquè aquests, mentre van caminant i pasturant,  espanten insectes que els esplugabous aprofiten per caçar. D’aquí aquesta relació tan estreta que mantenen (que curiosa que és la naturalesa). També vaig confirmar, gràcies al programa, el que el meu oncle ja havia dit: que fa poc que habiten aquestes terres de per aquí. De fet, segons la pàgina web del GOB, a la primera edició d’Els Aucells de les Balears (MAYOL, 1978) surten amb la qualificació d’espècie “raríssima”. A més, indica que  a les Balears, “la cria d’aquesta espècie està documentada a partir del1997 a s’Albufera de Mallorca” (VICENS,2004). És a dir, és un ocell relativament novell, però no només això. Segons Viquipèdia, l’esplugabous abans  vivia per aiguamolls i albuferes, però ara ha estès el seu hàbitat cap a les zones de pastures i conreus llaurats. En conseqüènica, a la zona de Sant Llorenç la seva presència és encara més recent.

Tot això fa pensar si els canvis del clima (el famós canvi climàtic?) ha produït l’emigració d’aquests animals cap aquí. Si no, per què fa vint anys no hi eren i ara sí? També potser la seva població hagi crescut i necessitin emigrar a nous llocs (aquesta història m’és familiar). I encara més: pot tenir alguna relació el seu canvi d’hàbitat, d’aiguamolls i albuferes  a zones de pastura, amb què les zones humides de cada vegada siguin més escasses? S’ha sabut adaptar a unes noves condicions de vida (com la gavina que ara visita més els residus que la mar)? És una prova més de la teoria de l’evolució de Darwin?

 

Frase destacada:

– No confies en l’espècie humana?

– Confiar-hi? Però si ens hem hagut d’inventar cadenes d’estirar l’aigua automàtiques perquè no teníem nassos d’estirar-la! I vols que confiï en la raça humana?

(Woody Allen, director de cinema)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada