“Crec que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que els exèrcits . Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin l’emissió de la seva moneda, primer per la inflació, després per deflació, els bancs i corporacions que creixeran al voltant [dels bancs] privaran el poble de tota propietat fins que els seus fills es despertaran sense llar en el continent que els seus pares van conquerir. El poder d’emissió hauria de ser arrabassat als bancs i restaurat a les persones a qui pertany pròpiament.” (Thomas Jefferson, tercer el president dels Estats Units d’Amèrica 1743 – 1826).
Ahir vàrem saber que el govern rescatarà el banc “Bankia”, que està format bàsicament (gairebé un 90%) per dues caixes: Caja Madrid i Bancaja.
El president de Bankia -Rodrigo Rato- va presentar la seva dimissió perquè va creure que era el més convenient. Hauriem d’explicar que Rodrigo Rato va cobrar l’any passat 2,3 milions d’euros com a directiu de Bankia i té prevista una indemnització d’1,2 milions en el cas de dimitir o ser cessat, o sigui que si un treballador se’n va de la feina no cobra ni un ral i a ell li paguen 200 milions de les antigues pessetes, potser el seu partit -va ser ministre d’economia pel PP, entre els anys 1996/2004- li hauria d’aplicar la reforma laboral de la que n’estan tan orgullosos.
Hem de recordar que Rodrigo Rato es va posar al capdavant de Caja Madrid per imposició de Esperanza Aguirre. Fruit també de les pressions del PP madrileny i valencià -que controlava Bancaja- va ser la ‘fusió freda’ dels dos bancs que ha resultat ser el major fracàs de la crisis financiera espanyola.
El pitjor de tot és que mentre qualsevol empresa ha de tancar o ha de ser malvenuda a causa de la crisi o dels impagaments de l’administració, als “bancs i corporacions que creixeran al voltant [dels bancs]”, els hem de salvar amb retalls que ens suposen una minva insuportable de la nostra qualitat de vida com en el cas de les escoles o dels hospitals.
Que suposarà per a nosaltres aquest rescat de Bankia? Quants d’alumnes més per classe hauran de suposar els nostres fills i els seus mestres? Quants de comiats per impagament de factures suposarà a les petites empreses? Quants d’interins botiran de les llistes l’any vinent? Quants d’hospitals haurem de tancar? Fins quan els funcionaris hauran de carregar amb la culpa d’una crisi causada per bancs i polítics?
