Aquesta vegada a Moments de cinema recodarem uns dels mags de l’humor del Hollywood clàssic, els germans Marx. Autors d’obres divertidíssimes com  Duck soup (Sopa d’ànec,1933), A Night at the Opera (Una nit a l’òpera, 1935) o At the Circus (Una tarda al circ, 1939), aquests germans han aconseguit fer riure a generacions i generacions, sense que hagin passat de moda.

Concretament agafaré dues escenes de A Night at the Opera (Una nit a l’òpera, 1935), les quals consider que resumeixen molt bé el tipus d’humor d’aquests artistes.

La primera escena (la dels llits)  té un vis més bé físic, de corregudes per amunt i per avall i humor gestual. En aquesta escena en particular em recorden un poc (salvant les distàncies) l’humor que el gran Francisco Ibáñez empra als seus Mortadelo y Filemón (uns altres que caldria reivindicar en majúscula). L’absurd, les fues amunt i avall i, fins i tot, les difresses, em recorden a  aquest clàssic del tebeo espanyol.

La segona escena (la del contracte) fa menció a l’humor dialèctic que també empraven de tant en tant els germans Marx. Els jocs de paraules, els embulls… estan a  l’ordre del dia en les seves pel·lícules. Aquesta escena n’és una mostra.

Per acomiadar-me i perquè veieu fins on arriba l’humor d’aquesta gent, us pos el que diu  l’epitafi de la tomba de Croucho Marx:  “Perdonin que no m’aixequi”. De totes maneres, i segons he pogut investigar, només es tracta d’una creença popular no verificada.