Som petit, de figura fina i estilitzada. Sé que som ben aperegut, som bell, i llueixo bé. Em vesteixen en un paperet blanc ben estret, i al cap me n’hi posen un trosset color de or, per ser més interesant. Tot això ben estret, per a no perdre la figura.
Jo ocup un lloc destacat dins vidrieres i estants, enrevoltat d’elegants cigarreres daurades.
De dia estic dins oficines, pes camp, o a l’obra. De nit, em passeig pels bars, o estic damunt la tauleta de nit o damunt la del saló del televisor. Els diaris, la ràdio i el TV em donaven minuts molt importants de publicitat. La meva aroma s’apodera de llocs tancats com el tren o salons. És ben sabut que des de temps molt llunyans, he format un imperi amb homes de totes les races i condicions, rics, pobres, vells, joves, i darrerament fins al sexe femení.
Jo estableixo les lleis del meu imperi. Els meus subdits esclaus, com “carinyosament” els anomèn, s’hauran de sacrificar per mi quan jo els ho demani, sense importar-lis quant els costa. Com a rei i amo que som, els don el plaer, moments de pau, d’evasió, i calm ansietats. A canvi m’haurà d’entregar els seus pulmons congestionats, millor malats, el cor cansat, les mans i les dents tacades, haurà d’estar dispost ha, un dia, començar ha sentir dolors de… CÀNCER. Però… quina importància pot tenir una mica de sofriment, comparat amb la companyia que ofereixo?
En els darrers anys, uns rebels, dient que els don massa feina als hospitals, m’han declarat la “guerra”, fent creure al govern que hi ha un gran gasto per baixes. Però això només és un atac d’ira d’uns quants.
No sé quin extravagant filòsof, els inculca la idea de que jo només som un simple objecte, i de que ells, en canvi, són sers racionals, lliures, capaços d’elegir, de deixar-me quan volen, dient: a mi no em creen dependència. La veritat és que els sediciosos, els rebels, van en augment, però encara em queden molts de milions de fidels seguidors, súbdits dòcils, ingenus, que seguiran entregant les seves vides per mi, estant sotmesos a la meva sencera voluntat.
Esper que no m’abandoneu mai, jo us don molt plaer, vos ajut a tenir més personalitat, a canvi només us deman la vostra salut, i si és necessari, la “VIDA”.
Us ha contat aquesta història un ex-fumador, de molts d’anys, i com tinc la mala experiència, us dic que és real.