Bankia

Alguns apunts o pensaments desordenats i probablemenmt equivocats:

1. En Francisco Camps nomenà José Luís Olivas president del Banco de Valencia; és del PP i també va esser president de la Comunitat Valenciana. José María Aznar nomena el seu amic Miguel Blesa president de Caja Madrid. Després d’una aferrissada lluita de poder entre n’Esperanza Aguirre i n’Alberto Ruiz Gallardón, aquest darrer aconsegueix que Rodrido Rato sigui nomenat president de Bankia que, entre d’altres, integra el Banco de Valencia i Caja Madrid. La cosa pren malament i tota la culpa és de Fernández Ordóñez, governador del Banc d’Espanya, per no haver-ho controlat!

2. Que potser Fernández Ordóñez se’n cuidava més de ca’ls altres que de caseva no hi ha ningú que ho discuteixi, però que tengui la culpa de tot el que ha passat darrerament en els bancs i caixes em sembla un puntet exagerat. És com si un policia no vigila així com cal i li donen la culpa de tots els robatoris: el culpable de robar no és ell, sinó els lladres.

3. Quan hi va haver la possibilitat de juntar-se amb la Caixa, en Rodrigo Rato s’hi va oposar, bàsicament per dos motius: perquè volia esser ell el president (quan era el seu banc el que tenia problemes, a més d’esser més petit) i perquè no podia consentir que la seu fos a Barcelona en lloc de Madrid.

4. Encara que dos bancs grossos tenguin la seu a Madrid, el de Santander és de Cantàbria i el BBVA del País Basc. Com que la Caixa és de Barcelona el Partit Popular volia el seu banc a la capital, i que fos dels més grans de tots. Ara ja l’hi té, i em sembla que serà nostro durant una bona partida d’anys.

5. Com deia en Xavier Sala, amb dos coixos no fan un campió de la marató i ells amb dos bancs amb problemes n’han volgut fer un de primera fila. I així els ha anat.

4 comentaris a “Bankia

  1. Més enllà d’aquestes peculiaritats que comentes és surrealista que s’hagi demonitzat gent com n’Evo Morales i la presidenta d’Argentina per nacionalitzar empreses espanyoles quan els nostres governants han acabat fent el mateix: nacionalitzar.
    Amb una diferència: els sud-americans ho fan en nom del poble perquè empreses externes no s’aprofitin dels seus recursos (una altra cosa és després per a què empren realment aquests doblers) i aquí ho feim per salvar una empresa privada plena d’amiguets del Govern.
    A vegades les comparacions són odioses…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a Joan Umbert Font Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada