L’església dels pobres

El rectors de la parròquia dels Dolors de Manacor, Andreu Genovart, participà a l’acte “Enllaçats per la paraula” i ho feu amb la lectura d’un escrit del bisbe de Solsona, Xavier Novell i Gomà, que a  mi, oient en aquell moment, m’impactà i,sense voler fer la competència al nostre rector,el reproduesc.

El bisbe de Solsona, 43 anys, el més jove d’Espanya, que fa uns mesos es rebaixà el sou un 25% (de 1200 a 900 euros) fa quatre peticions als cristians:

 La primera als empresaris i persones de diners. Els crida a actuar perquè: “de fet sou els únics que podeu solucionar-la. Vosaltres sou els primers protagonistes de la creació de riquesa i ocupació. Creeu llocs de treball, no sigueu rics insensats (Lc 14, 15-21). De què us servirà acumular, gaudir i especular. Els dons que Déu us ha donat són per a que feu el bé. I ara el bé principal és crear ocupació”.
La segona petició va dirigida als treballadors i empleats d’empreses privades i públiques i els hi demana remar a tots en la mateixa direcció: “la divisió i l’enfrontament faran que s’enfonsi el vaixell en el qual tota la societat està embarcada”. “És veritat que no es pot utilitzar l’excusa de la crisis econòmica per retallar drets laborals bàsics però no és menys veritat que en un mercat global mentre no s’arbitrin unes normes que el regulin només podrem sobreviure si som més competitius: si treballem més per menys diners i repartim la feina existent entre tots. Això és dur però és la realitat. Això és anar enrere però amb sacrifici ho podem i ho hem de fer. Els gerents econòmics i els responsables polítics han de ser els primers en donar exemple rebaixant-se el sou més que ningú, renunciant a uns complements innecessaris i escandalosos”. I acaba dient: “No és temps de lluita social, és temps de sacrifici i esforç compartit”.
La tercera petició l’adreça als pensionistes, i els hi diu: “vosaltres veient la disbauxa de consum i de malbaratament públic d’aquests darrers anys ja preveieu que això acabaria malament. Vosaltres sabeu bé que és treballar, estalviar i estar-se de coses, per tant és molt el que podeu fer pels vostres fills i nets, ajudeu-los a aprendre-ho. Ensenyeu-los que fa més feliç donar que rebre. No tingueu por per dir-los que es fiïn de Déu, que és l’únic que pot donar forces per viure”.
La darrera petició és una convocatòria a una gran onada de caritat per a què a la diòcesi no li manquin sostres, llum, aigua, calefacció i una alimentació suficient. “Què fas quan em veus afamat, foraster i despullat?” (Mt, 25).  El bisbe crida a mirar el què els passa als nostres parents, amics i veïns, a compadir-nos dels que estan patint més durament la crisi i acostar-nos-hi amb voluntat d’ajudar-los.

2 pensaments a “L’església dels pobres

  1. joan-entideponent.blogspot.com/…/davant-la-cris. He trobat la carta pastoral a aquesta direcció. es digne de ser llegida i reflexionada.

Respon a Miquel Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.