Tota fruita a son temps… mores

A mesura que el sol va guanyant força i ens anam atracant a l’estiu, les moreres fan l’esplet.

Les mores són un fruit molt peculiar, que no es comercialitza, formant com una espècie d’aglomeració de dolces bolletes minúscules amb un pinyolet encara més petitoi en el seu interior. Primerament són verdes, i a mesura que van madurant van tornant blanques i finalment vermelloses.

Personalment pasun guster de menjar mores davall del morer, encara que és habitual enfangar-me les sabates de mora madura que ja ha caigut. Per altra banda, un inconvenient de les moreres és que en caure les mores solen cridar moltes mosques, per això molta gent opta per a sembrar moreres bordes, que no embruten i fan ombra.

3 pensaments a “Tota fruita a son temps… mores

  1. Si no vaig malament n’hi ha unes de raça blanca (que són les que tu mostres) i unes altres de vermelles-liles.
    Per cert una pregunta… tenen algun parentiu amb les mores dels romaguers (ja que q comparteixen nom i algunes característiques)?
    PD: Ara és la millor època de fruita amb diferència: encara hi ha alguna taronja per fer l’apreciada taronjadeta cada matí; cireres; nispros; maduixes; mores… I per rematar d’aquí poc síndries i melons. No es pot demanar més….

    • Tens raó, Pau, em deixava les mores de color lila, que també són molt bones.

      En quant a la pregunta que fas sobre si estan emparentades amb les de romaguer, crec que no (a no ser que ens remuntem a una filogènia molt antiga), encara que jo no soc biòleg per assegurar-ho. Suposo que el seu fruit en forma de pluridrupa ha estat la causa de que s’anomenin igual.

      Per altra banda, no ens hem d’oblidar de la gran importància històrica d’aquest arbre, ja que les seves fulles són aliment de les erugues de la seda. El comerç de la seda va transformar imperis i va crear una de les rutes comercials més importants de la història de la humanitat. Està clar que no sols es comercialitzava seda, encara que, filant prim m’atreveixo a dir que la nostra civilització ha evolucionat en la forma que la trobam gràcies (en part) a la morera.

      A més, se’n pot extreure làtex.

Respon a Pau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.