Bona lliçó

En aquesta època de crisi econòmica que ens ha tocat viure, sovint són molts els qui s’espanten en veure algunes de les decisions que es prenen per part dels responsables de la política, especialment en allò que afecta a la salut de les persones o a les butxaques dels més indefensos de la societat, com poden ser els jubilats amb pensions baixes o els malalts crònics, etc. O també la defensa de la puja del sou dels alts càrrec polítics. I per descomptat la política incomprensible sobre la llengua i l’educació.

Davant tot això, crec que vé com anell el dit el següent acudit que he llegit a la pàgina 60 del llibre “la pregària de la granota 2” d’Anthony de Mello: Un gran camió, a causa de l’excessiva altura, havia quedat immobilitzat en un pas inferior sobre el qual passava la via del tren. Tots els esforços dels “experts” per treure`l havien estat inútils, i el transit havia quedat aturat a banda i banda del pont, formant-se un monumental embús.

Per allí corria un noi, que s’esforçava per cridar l’atenció del qui semblava que dirigia la maniobra, però aquest no li feia cas. Al final, completament exasperat, l’individu li va etzibar: Suposo que ens vols dir com hem de fer la feina, oi?

Sí, respongué el noi: Us suggereixo que desinfleu una mica els pneumàtics”.

La conclusió és evident: Sovint, en la ment dels profans hi ha moltes possibilitats. En la ment dels experts, molt poques. També fa pensar en aquella dita mallorquina que, amb perdó de l’expressió, diu així: “deixau fer el qui sap, que matava el porc pel cul per no fer-li un altre forat.”

9 pensaments a “Bona lliçó

  1. ….el noi estava molt interessat en fer passar el camió pel poble, per així bravejar davant una amiga de què vivia a uns dels pobles més pròspers de la comarca. Ell encapçalava la opició de fer arribar el macro-camió al poble quan es discutia si això era necessari o bastava la furgoneta de sempre per fer el repartiment, i encara que els experts advertiren de les dificultats del nou model i de la seva innecessitat, la majoria va quedar enlluernada quan varen veure les fotos del gran camió.

    Arribat el camió amb el problema de l’altura al poble, el jove volia fer passar el camió fos com fos i va donar la idea de desinflar les rodes.
    – El camió va massa carregat, i la carretera fa peralta. Si feim el que tu dius, la càrrega caurà. -li varen dir els tècnics
    -nooo cauraaaà, ho he llegit a internet, (en un article anònim)!!!- va contestar el jove.

    El camió va quedar ben girat a la carretera.

    Conclusió 1: és molt bò de fer iŀlusionar als profans amb les virtuts d’una idea i no escoltar als experts que adverteixen dels perills i de les dificultats.
    Conclusió 2: en un món ideal, als experts se’ls aniria a cercar per evitar el problema, no per solucionar-lo.
    Conclusió 3: una història es pot allargar o acurçar seons la lliçó que volguem donar…

    • Truita girada.
      Parlant d’economia, el problema és que els experts diuen una cosa, i els qui comanden diuen el contrari.

      No hi ha dubte de que ens haviem enfilat massa, i ara toca reduir gas, ara bé, qui dicta als polític el que han de fer?

      … I amb el camió volcat sota el pont, la majoria d’enginyers convenien en treure el camió amb una grua, encara que el cap dels enginyers (pagat per gent poderosa) va resoldre dinamitar el pont, que per damunt hi passava un tren, soterrar-ho tot, i fer una via cintura que vorejàs el poble. I de pas, donar els permisos per a construir un gran centre comercial devora d’aquell poblet.

      • Però…..que se’n va fer d’aquell aŀlot que tot ho sabia? Que vos pensau que va demanar perdó per tot aquell aldarull que va montar per ell poder tocar ‘mameta’? Ben al contrari!!! la culpa, resulta, va ser dels altres, per no sabre seguir les seves explicacions….
        Vaja quin tipo…només era qüestió de temps que montés una revista local digital….

          • Conclusió 4 (consensuada per experts i profans): estiren més dues mametes que un camión de quatre ejes….

  2. Partint de la tercera conclusió, que és certa: aquest tipus d’historietes s’utilitzen en funció de la lliçó que es vol donar( a més que tots els exemples sempre són “coixos”). No hi ha dubte. Per això mateix jo crec que sempre s’han de tenir en compte una i altra lliçó, les dues. La del qui comanda i la de l’opositor. Perquè tant una com l’altra poden ser igualment interessades. Si constrastem tots els punts de vista i totes les decisions, pot ser endivinem millor el que convé.

  3. Qui es que se havia inflat masa ? Nosaltres perquè no tenim serveis publist com toca i mos feren creura de poder tenir una casa i un altre cocho ? O ells en se seva manera de viure, i de gasta molts de milions, nomes per inegura i ferse se foto ? Nosaltres hem viscut com hem pogut. es grosos no.

Respon a Sa libèl•lula portenya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.