Sa Cadira des Bisbe

Es tracta pràcticament de la darrera excursió de la temporada i, tot i això, avui som pocs trescadors (per comunions, fires i altres motius). Però, així i tot, el dia ens ha donat l’oportunitat de poder gaudir d’unes vistes espectaculars, protagonitzades per la part sud-oest de la nostra illa de Mallorca. Sota la data de diumenge dia 20/5/2012, qualcú havia de fer la crònica de l’excursió, i l’afortunat (o no tant), he estat jo. El segon trescador més jove del dia.

Quan l’autocar està a punt de partir: és que falta  algú, qui? El guia, però… de cop i volta, una trucada al telèfon d’en Joan Llinàs, per saber on es troba; ens confirma que ell, juntament amb el seu fill (Joan Llinàs junior),  ja són al lloc des d’on hem de començar l’excursió, esperant que tots els altres arribem. Per tant, aclarida l’absència, ens posem en marxa cap a Manacor, on arrepleguem tres persones més i tirem cap a Andratx.  El trajecte no acaba aquí, sinó que hem de seguir la carretera d’Estellencs fins arribar el restaurant del Grau.

I ens posem en marxa, carretera amunt (uns 2 km, més o manco) fins arribar al encreuament, el qual puja al lloc on hem d’anar. Per entrar en gana no hi ha res millor que una bona pujadeta, fins arribar a la casa de sa Coma d’en Vidal, i per tant posem cames a punt i a pujar s’ha dit. Com de costum i després de caminar aproximadament 1 hora i mitja, més o manco, decidim berenar. Lo curiós és que avui ningú té pressa. Ja, panxa plena i en poques ganes de caminar, partim cap a s’Esclop, amb dos llongos,  quatre passes ben llargues, i una bona pujada fins al cim. I allà, sorpresa, avui no hi ha boira i es pot veure perfectament el puig des Galatzó.

Llavors,  cresta, cresta, arribem  al Moletó, on les vistes són encara més precioses. Es pot veure una miqueta la Dragonera, el port d’Andratx i, també, la badia de Palma, però, desafortunadament,  malgrat la mica de boira que hi ha, no es pot veure l’illa de Cabrera.

I, ara sí,  ja  arribem al cim tan esperat, o esperada, sa Cadira des Bisbe. Amb la panxa plena, després de dinar, i ja per acabar, pugem al darrer cim, el puig Batiat i cap a Capdellà ens dirigim. Caminant, caminant i cercant, cercant a la fi trobem el bus, així doncs, concloem l’excursió.

Esper poder tenir el plaer i l’ocasió d’escriure una altra vegada una crònica semblant. Gràcies, fins  aviat.

Jaume Grimalt Brunet

Bon estiu…

Mes imatges

elstrescadors.blogspot.com

Facebook els Trescadors

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada