Geometries naturals

Totes les persones necessitam trobar un perquè i cercar explicacions de les coses, i va ser els fets naturals el que primer va cridar l’atenció del les persones amb les ments més inquietes i àvides de respondré els seus “perquès”.

Des dels primers filòsofs fins a matemàtics més moderns, molts són els que han vist en la naturaleza tota clase de fenòmens matemàtics apreciables a simple vista, com: espirals, fractals, successions infinites de números naturals com és la successió de Fibonacci, en la que cada nombre és la suma dels dos anteriors (0,1,1,2,3,5,8,13…). Per exemple, les branques i les fulles de les plantes es distribueixen cercant sempre rebre el màxim de llum per a cadascuna d’elles. Per això cap fulla neix just en la vertical de l’anterior. La distribució de les fulles al voltant de la tija de les plantes es produeix seguint seqüències basades exclusivament en aquests números. El nombre d’espirals en nombroses flors i fruits també s’ajusta a parelles consecutives de termes d’aquesta successió: els gira-sols tenen 55 espirals en un sentit i 89 en l’altre, o bé 89 i 144. Les margarides presenten les llavors en forma de 21 i 34 espirals.

No és d’estranyar que moltes ments brillants pensassin que, amb les matemàtiques estaven desxifrant el llenguatge dels deus o de la natura.

Arreu, si ens hi fixam, hi podem apreciar formes geomètriques: hexàgons, esferes, quadrats, paral·leles, línies concèntriques, etc… Els exemples són pràcticament interminables. Aquí teniu alguns d’ells que he fotografiat per fora vila que de ben segur us faran contemplar la naturalesa des d’una perspectiva diferent. (Si clicau damunt cada fotografia la podreu veure ampliada).

13 pensaments a “Geometries naturals

  1. Abans de què un amic me regalàs un llibre den Richard Dawkins hauria dit: ‘diseño inteliquente!!!’… Saps que estava de bé, còmode i tranquil abans d’aquella lectura…

      • Tampoc diria tant… Però sí va ser una lectura molt agradable i que obligava a plantejar-te qüestions respecte les que, per mai haver-m’hi aturat a pensar uns minuts, havia acceptat, sense més, la resposta que en primer lloc se m’havia oferit. A més, sempre resulta profitós llegir una obra que parteix de principis contraris al d’un mateix.

          • Saps que ten falten de sabre de coses de sa teva estimada libèŀlula….
            I tranquil Serafi, sa recomanació d’acostar-te a obres de signe distints a ses afinitats de cada un, no anava per tu….tenim idees diferents, és cert, però tampoc vull que te pegui un síncompe… 😉

    • ‘El espejismo de Dios’ (a més, està ben distribuït per capítols que els permet, per temps, discriminar-los segons les inquietuts de cada un).

      • Conec l’obra de Dawkins des de fa una sèrie d’anys, és un pensador genial! L’anàlisi que fa de les grans religions mítiques em sembla molt acertat, encara que és una llàstima que desconegui totalment els nivells superiors de l’experiència espiritual.

        • Mmmm, aquest comentari em resulta familiar…

          PD: Seguesc sense entendre lo de ‘nivells superiors de l’experiència espiritual’.

          • Sí, Joan T., ja en parlàrem d’aquest assumpte 😉
            L’experiència espiritual no cau dins un sac buit, sino que és una persona amb una cultura, uns estudis o sense ells, més o menys científica, etc. la que té tal experiència.

            Per exemple, una persona que es trobi en una cultura mítica o que estigui en un estadi de desenvolupament cognitiu molt egocéntric, no interpretarà l’experiencia espiritual de la mateixa manera que una persona que viu en una societat on imperen la ciència i lo racional o que el seu desenvolupament cognitiu és pluralista, que té en compte el punt de vista dels altres i no creu que els seu punt de vista és l’únic vàlid.

            Jo ara no puc fer un resum de tota la psicologia evolutiva, ni dels estadis del desenvolupament cognitiu humà, encara que segur que en el google hi trobareu moltíssima d’informació.

            Per altra banda, ja sé que hi ha gent que opina que l’experiència espiritual és una espècie d’epifenomen neuronal, o sia que es deu a anomalies de les sinapsis neuronals.

            També hi pot haver gent amb malalties psíquiques que jurarien ser la reencarnació de Crist, o haver vist a la Mare de Buda, etc. Per a una discusió seriosa sobre la diferència entre aquestes experiències esquizofrèniques i les experiències espirituals genuines Roger Walsh ho explica en el llibre Más allá del ego, que jo el tenc i el deix a qui vulgui.

          • Deu ser quan en Son Goku es transforma en Superguerrer de l’espai, no?

          • Jejejeje… molt bona aquesta Serafí, encara que la cosa és bastant diferent a les transformacions espectaculars de Son Goku.

            Per a començar, l’experiència espiritual només la tendràs si sincerament la vols experimentar, o tocant fons. La majoria de tradicions, tan occidentals com orientals, convenen en que per a obrir pas a l’experiència espiritual, cal una preparació prèvia de la consciència (que no és una llei fixa): 1) Sosegament mental i concentració. 2) Transformar les motivacions a fi de que apuntin al bé de tots. 3) Aprendre a estimar incondicionalment. 4) Reconèixer lo sagrat en totes les coses. 5) Expresar el teu esperit mitjançant l’acció.

            Fent això amb sinceritat, l’experiència espiritual farà acte de presència, o millor dit, tota la nostra experiència de vida predrà UN-SOL-SABOR-ESPIRITUAL que ho impregna tot. Aquesta experiència no té res d’extraordinari, és molt simple, tansols que un és sencillament feliç.

  2. Ai, es meu estimat Riiiiiiiicharrrrrrr… Jo li vaig fer catequesis quan era jovenet….i ja se veia bé que no es podria treure mai es nivell C d’experiència espiritual….

Respon a Joan Umbert Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.