Idó que us pensàveu. I mira que ho vaig dir: NO PAGARÉ, jo no he manat cap feina a ningú. Però al final, tots, o almanco la gran majoria, ens baixem els pantalons i que ens donin. Molt de xerrar pel carrer, però a l’hora d’estrènyer fem els ous en terra. Suposo que més d’un ja heu endevinat que estic parlant de l’Impost Municipal Especial per l’Embelliment d’uns quants carrers del nostre municipi. Ja des d’un principi començàrem malament, el senyor batle, en la primera reunió amb els veïns interessats i després d’exposar el projecte, quan va veure que arrufàvem el nas va dir: bé, això no es farà si vosaltres no ho voleu. Al voltant del 80 per cent dels propietaris d’habitatges involucrats en el projecte signàrem la nostra disconformitat amb l’obra demanant la seva anul·lació. La majoria de les signatures varen ser lliurades en conjunt a l’Ajuntament i registrades en Entrades de Documents amb el nº 4443/2009. Alguns també ho feren particularment. La resposta a la nostra petició va ser: el silenci dels homes i el soroll de les màquines començant a destrossar els carrers. !Visca la democràcia!
El que jo hagi pagat no significa ni molt manco que estigui d’acord ni conforme, segueixo opinant que això és un atropellament a la ciutadania. Què podem fer els ciutadans del carrer contra aquesta arbitrarietat? Jo crec que res; si vaig a reclamar sense un misser, m’amollaran un “rollo”de tecnicismes que no podré ni contestar; si hi vaig amb un misser, em costarà més el fonoll que les olives. Una altra cosa vull dir: si els carrers són nostres, haurien de valer d’alguna cosa les nostres opinions, si els carrers no pertanyen a qui en ells vivim i les obres les gaudeix tot el poble, per què hem de pagar els plats romputs només nosaltres?
El meu fill, el que viu en un pis damunt de la meva casa, ha de pagar una mica més que jo. La seva esposa va anar a l’Ajuntament a preguntar en què es basaven, quins paràmetres utilitzaven a l’hora de confeccionar les factures de cada veí i… NO L’HI VAREN SABER EXPLICAR.
En el tram del carrer del Pou comprès entre la plaça del Pou Vell i el carrer Femenies, encara no tenim jardineres, ni puta falta que ens fan. L’objectiu de la remodelació, a més d’embellir, era eliminar barreres arquitectòniques (empedrats) per facilitar l’ús dels nostres carrers als transeünts, especialment a la gent gran, a les mamàs amb cotxets de bebés i a minusvàlids en cadira de rodes. Idò ja ho provareu i veureu el complicat que és no sortir a la calçada, amb les molèsties i fins i tot el perill que això comporta pel trànsit rodat.
Senyores i senyors, si algú que en sàpiga i vulgui fer-ho no pega un cop de puny i posa els “dellons” damunt de la taula i atura un poc el carro, no sé on arribarem.
En principi estic d’acord amb la idea d’embellir els carrers ja que consider q millora la vistositat del poble. Ara bé, no S’HA executat del tot bé entre altres coses per:
– una vegada embellits, s’haurien de conservar i no desatendre-se’n (ho dic per les jardineres per ex)
– ja que els hem embellits, limitem-hi la circulació dels cotxes. No poden funcionar com un carrer normal. Si no, no té sentit q s’embellesquin.
– té tota la raó en Toni de queixar-se d’haver-ho de pagar tot els veïnats. Al final se’n beneficia tot el poble aixi q hauria d’haver pagat tothom.
Idò és una vergonya que vagis a una administració i no et sàpiguen explicar el raonament de la seva actuació. A part de caurer-li la cara de vergonya, se li hauria de demanar resposabilitat directe a qui no sap cumplir amb la seva tasca. Toni, a nivell purament informatiu, el que et puc dir que les contribucions especials, es poden calcular, a part pels metres lineals de façana, també per la seva superfície, pel volum edificable i pel valor catastral.
Toni, sempre hauria pogut ser pitjor…imagina’t que te contesten el que els hi demanes pero t’ho fan en forester!!! 😉
Jo estic molt a favor dels embelliments i ja m’agradaria ben molt que a la carretera d’Artà hi fessin una vorera de com a mínim d’un metre d’ampla i no haver-me de trobar amb el retrovisor de les camiones a dos dits del nas cada vegada que surt de ca nostra. Ara bé també s’ha de dir que quan reformàrem la casa ja sabíem com era, però una cosa no lleva l’altra. També m’agradaria no haver de tenir aquests fils de corrent i telèfon que destrossen la façana. Sense cap dubte pagaria per tenir-ho, sempre dins uns límits de cost. A més heu de tenir en compte que allà a on visc cada dia hi travessen molts d’infants de l’escola i crec que és penós que hi hagi una vorera que no arriba als dos pams.
Nosaltres també em pagat, i lo tris no es pagar, lo tris es veura com pages per no res; Com diu en Serefi; Qui se encuide de regar ses jerdineras ? qui controle es pas destructiu de cochos i de camions, pes carres embellits ? LLevors perquè serveix se embelliement ?: Ni ha moltes més de preguntes ha fer, una altre dia sera bon dia.