L’evangeli de la festa del “Corpus Christi” d’enguany ens presenta Jesús en el Sopar de comiat amb els seus deixebles, i en aquest sopar els diu que el recordin com el pa partit i compartit damunt la taula, i com el vi compartit i vessat, com un dóna i vessa la seva sang pels demés.
No és estrany que Jesús vulgui continuar la seva presència enmig del món expressada amb aquestes espècies, pa i vi, allò que cada dia compartim i allò que cada dia és aliment per a nosaltres perquè continuem vivint amb força.
Però d’aquesta manera Jesús ens convida a ser com Ell, a fer el mateix que ell ha fet: donar-nos als altres i oferir el millor de nosaltres mateixos a la societat sencera, començant pels qui tenim més prop i continuant pels més llunyans,
Si entenem bé l’eucaristia, ens donarem compte que el més important no és celebrar-la devota i solemnement moltes vegades, sinó viure-la sempre en les nostres relacions amb el altres i amb els nostres projectes i treballs dins la societat. Quan Jesús celebra la primera eucaristia amb els seus deixebles, no vol fundar sobretot un nou ritus religiós, sinó que vol fundar sobretot una nova comunitat (humanitat) que entorn de Jesús s’anima a viure en comunió de persones que s’estimen i comparteixen les seves vides. Viure l’eucaristia és una experiència humana profunda, d’agraïment per tot el que hem rebut i rebem i de compromís amb els altres des d’una opció i actitud permanent de tolerància, respecte, afecte, amor, justícia i solidaritat; això és el que significa el pa partit i compartit de la missa i el vi que expressa la sang de la vida sacrificada i donada als demés.
O els cristians i cristianes viuen aquestes coses, o les misses no són creïbles i no diuen res a la gent del nostre món.
Per totes aquestes coses que estam dient, el dia del “Corpus Christi” sempre és el dia per recordar “Caritas”, que és la institució i el “braç” social de l’església. Es un dia per valorar les persones que hi treballen com a professionals i com voluntaris, i és un dia per donar suport moral, material i econòmic a tots els seus usuaris i a tots els seus projectes, programes i treballs. Aposta les col·lectes de totes les eucaristies d’aquest dia es destinen totalment a Caritas.
Però no basta donar suport a Caritas i quedar tranquils que institucionalment ja es fa alguna cosa. Es tracta d’estar dins el món amb una actitud permanent de vigilància, de denúncia i de transformació constant de tot allò que és injust o millorable.
En aquest moment de forta crisi econòmica, si creiem en l’evangeli, no ens queda més remei que recordar constantment al nostre entorn, que el més principal i primer no són les institucions financeres i la moneda euro, sinó que el principal i primer és cada persona humana amb la seva dignitat, amb les seves necessitats, amb els seus sofriments i il·lusions. I que per tant no hi val tot per salvar una moneda. I sí que hi val tot per salvar la dignitat i les necessitats humanes de tots i totes: immigrants, malalts, treballadors, professionals, jubilats, estudiants, joves i nins i nines, etc. ..
La Festa del “Cos del Senyor”, és per recordar-nos que hem de fer cos tots plegats per continuar l’obra de la persona de Jesús dins el món perquè tothom sigui reconegut, valorat i atès, com ho foren tots aquells que trobaren Jesús pels carrers i camins del món.