Sopar fi de temporada

Avui  tenim el que ve essent habitual cada final de temporada, el sopar de cloenda. El fet de què sigui en diumenge, o que el sopar estigui catalogat com una excursió de 6 botes, no atura els Trescadors d’acudir a la darrera cita de la temporada.

     Un poc abans de les nou comencen a comparèixer els primers Trescadors, i en pocs minuts  ja hi som tots. Avui, es respira un ambient molt diferent del que estam acostumats a trobar-nos. La roba i les botes de muntanya, han estat deixades de banda i tots estam disposats a passar una agradable vetllada, gaudint de la companyia dels altres, sense caminar.

Un rètol  damunt una taula atreu l’atenció a més d’un, només diu: 1a pesada de caps. Sens dubte unes paraules per deixar encuriosit a més d’un i motiu suficient perquè comencin les preguntes:  què és això?, què voleu fer?, qui és el responsable d’aquest trull?,  de què va?…   Les poques  persones que els podríem respondre a les preguntes no amollam ni pruna, ara es tracta de sopar i després ja veurem què passa.

Una  recopilació de fotografies de la temporada, que avui donam per acabada, amb una música de fons, ens acompanyen mentre gaudim de la companyia i del sopar. I així, entre rialla i rialla, el sopar va passant i arriba l’hora del cafè.

En aquest moment en Felip Blau s’aixeca de la cadira i agafa el micro. Ha arribat l’hora de fer una mica d’enrenou. Ell, amb la col·laboració den Pedro de sa Torre, és l’organitzador de la 1a pesada de caps de la història dels Trescadors.

        <<Som conscient de la necessitat que té un col·lectiu, com els Trescadors, de tenir un bon cap de grup.

         Un bon cap de grup és essencial, no ens podem exposar a què el nostre cap sigui un cap buit.

        De quina manera ho podem saber? Idò pesant el cap!!!

       Hem cregut convenient fer la pesada avui, el dia del sopar, tants de caps tants de barrets i sobretot, després de sopar. L’aliment és imprescindible.

         Amb aquest estudi sabrem, per primera vegada, les diferències entre un cap trescadors jove i un cap trescadors madur, i entre un cap masculí o una capa femenina.

        I ara, amb la col·laboració de n’Elvira, farem un estudi comparatiu entre el pès i la capacitat d’orientació.

        Els voluntaris que es presentin han d’estar tranquils, tenir confiança amb el cap aquí present i seguir totes les indicacions pertinents. De cap manera separarem el cap del cos, no hem de ser caps de fava.

      Aclarit aquests punts començarem la 1a pesada, i la primera víctima és en Pedro de sa Torre.>>

      L’expectació està assegurada, mentre es destapa la gran incògnita del vespre: com es pesa el cap en Pedro!!!

Un cop haver-ho vist, en Jaume, és el primer voluntari, i mentre l’hi pesen a ell, comencen a sortir els següents voluntaris, bé, en principi voluntaris una mica coaccionats, però que donen lloc, entre bromes i rialles, a què els altres Trescadors decideixin participar.

Mentre la gran majoria de Trescadors animats per l’ambient decideix pesar-se’l , la cosa es veu molt diferent des del caire de les Trescadores, on la majoria opta per ser espectadora i no participant.

Ha estat una agradable vetllada a la fresca, amb molt bona companyia.

Ara ens toca gaudir de l’estiu i al setembre tornarem a començar les excursions.

elstrescadors.blogspot.com

 

13 pensaments a “Sopar fi de temporada

    • Pel que surt al bloc des trescadors, hi ha empat tècnic entre es trescador Joan i es trescador Guillem…però per la foto que hi surt diria que sa competició era més de volum del cap que de pes, a no ser que el centímetre cúbic de cap pesi el mateix que el centímetre cúbic d’aigua, no?
      Si l’any que ve el concurs és de cap-quadrats en Pau Quina té es podi asegurat…. 🙂

      • Doncs no Pau, encara que ho sembli en Felip no va tenir es cap més pesat.
        Libel·lula portenya, tot i que ets un gran observador, a la llista que surt al bloc dels Trescadors, el guanyador no està empatat amb ningú. El trescador guanyador, amb gran avantatge, va ser en Picarol i la trescadora guanyadora n’Eugènia.

  1. En resposta a la libèlula: El que ferem va esser aplicar el principi d’arquimedes. El cap dintre el poal ple d’aigua.fa vessar un volum d’aigua. Per la diferencia entre el poal plé i el poal en meins aigua, despres de treure el cap, sabem els pes de l’aigua. com que un litre d’aigua pesa un quile,l’aigua que ha fet vessar el cap és el que pessa el cap.Els resultats son bastant aproximats.Els errors poden venir de enfonsar més o meyns el cap dintre el poal, de la lectura de la bascula, els errors poden arribar a ser de fins a 200 grams o potser algú fa bimbolles quan te el cap davall aigua. Si no ho creus i encara ho posses en dubte,pesa el cap separat del cos.

    • Entenc, Felip, el teu raonament però crec (que algú em corregeixi si vaig equivocat) que confoneu pes i volum. Aquesta tècnica ens permetrà sabre el pes d’aigua que desplaça cada cap, (qui té el cap més gros), però no el pes del cap.

      Per exemple, si submergim un globus ple d’aire, despaçarem un volum considerable d’aigua (2-3 kg? d’aigua) però el pes del globus serà inferior. En canvi si submergim una peça de plom, encara que el seu pes sigui major, quasi no desplaçarà aigua.

      De totes formes, aquest debat no llevarà gens es catxondeo i s’originalitat del concurs, com a molt haureu de canviar sa placa als campions, de cap més pessat, a cap més gros (a no ser que m’equivoqui, cosa que sol ser habitual)

  2. Si posam un globus inflat d’aire dins el poal plé d’aigua, aquest no és sumergirà i per tant desplaçarà molt poca aigua, altre cosa és si li aficam a la força. Si hi posam plom, sense gens d’esforç es sumergirá i desplaçarà tota l’aigua.Així i tot el concepte de pes i volum és acertat, peró i la massa i la simpatia?

  3. El qué s’havia de fer era penjar un trescador pels peus, i cap per avall anar-ho baixant fins que el cap entrés dintre el poal plé d’aigua per tal de no fer força amb el cap. A cada millora de tecnica de pesatge afinariem més el pés. I el volum, i la masa, i a veure qui aguanta més temps davall aigua, i feriem tornar caps rodons en quadrats, i aplicariem la tecnica del “boca a boca”, i riuriem, i plorariem, …………..

    • Vet-aquí, idò, el Principi de Felípedes: “Tot cap de trescador submergit dins un poal ple d’aigua experimenta una sempenta cap amunt igual al volum -o el pes, si dins el cervell nomé hi té aigua- de líquid que vessa per les voreres”.

Respon a Josep Cortès Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.