Si la setmana passada xerràvem de grunge amb Nirvana, aquesta continuam amb el mateix estil a través de Pearl Jam, un dels grups capdavanters d’aquest moviment sorgit a la ciutat de Seattle.
De Pearl Jam puc dir molt de la seva primera etapa (del 1990 fins al 1998), però després he de reconèixer que els he perdut un poc la pista. De totes maneres són un grup a seguir amb moltes bones cançons.
Podríem definir-los com a grunge, tant per la seva procedència (Seattle), com per la seva manera de vestir descuidada, com per l’estil de música que realitzen (guitarres distorsionades i enèrgiques, veu desgarrada, lletres que es caracteritzen per reflexar apatia i desencant). De totes maneres, al llarg dels anys han anat evolucionant i apropant-se a altres estils (blues, folk…).
La cançó que us present és Jeremy, del seu primer disc Ten (1991), una cançó molt polèmica pel tema que tractava i pel vídeoclip que realitzaren. Sobre el tema, cal saber que està basat en la història de Jeremy Wade Delle, nascut a Texas, que als 16 anys es va suicidar davant dels seus companys de classe. La notícia en el diari va deixar tan impressionat a Eddie Vedder (cantant de grup) com per escriure’n una cançó. En el vídeoclip es veu com Jeremy se suïcida, encara que a través d’una imatge poètica i metafòrica, però la censura americana no el va acceptar i va decidir tallar algun tros. Això va enfurismar la banda, que decidí no gravar més vídeos promocionals (de fet, fins al 1998 no romperen aquesta promesa). Us deix la cançó amb el clip subtitulat perquè el pogueu apreciar millor:
Un grup que es va donar a conèixer a causa de la semblança de la seva música amb Nirvana. Així com Nirvana feren dues o tres cançons bones, de ells no m’agrada cap. Per cert, per cantar “grunge” necessàriament havies d’anar “posseït” de drogues o com a mínim ho havies de fer notar?
Les drogues, com sabràs, sempre han estat relcionades amb el món de la música en general, no només el grunge. El pop (pensa en John Lennon, David Bowie…), el rock (els Doors, Rollings Stones, Pink Floyd…), i qualsevol altre tipus més comercial (Amy Weinhouse, Robbie Williams…). Per mala sort no és res exculsiu del grunge. Per no contar els que beuen (que tembé és una droga; més acceptada sociament, però droga al cap i a la fi).
Em referia a anar drogat duran les actuacions i els vídeo-clips. Tanta sort que el grunge com a moda baratera que era ha passat a millor vida.
Els que jo t’he anomenat també anaven drogats durant les actuacions i els vídeoclips. No hi ha gaire diferències…
Una altra cosa és que el grunge no t’agradés… la qual cosa has deixat bastant clara en dues setmanes je je
John Lennon, Mick Jagger, Robbie Williams, David Bowie anaven posseïts als vídeo-clips?. He vist concerts d’ells i no anaven drogats, o com a mínim no ho feien notar.
Per altra la música si és bona ho és, el que no m’agradava era la moda.
No idò te convé repassar un poc la seva història (a qualsevol pàgina d’internet ho tobaràs). Anaven ben passats de rosca… Me diràs que no te sona John Lennon amb el seu LSD?; Ni Mick Jagger amb Keith Richards tot passats? Amy weinhoue caient de l’esceNari? Venga… que lo de les drogues no s’ho va inventar precisament el grunge (als 90). Sexo, drogas y rock and roll és un lema q té bastants més anys. Tu no eres ni nat… aixi q imagina’t je je.