Després d’aquesta setmana tan moguda amb això del cas PSM (a pesar que al final tot ha quedat més o manco aclarit), aprofit per fer un article de repàs per explicar en què consisteix Card.cat, per tal d’evitar futures confusions. Ja des del principi vam intentar deixar clar que CARD.CAT era una comunitat virtual de la gent de Sant Llorenç, Son Carrió i sa Costa (Sa Coma, Cala Millor i S’Illot) en la qual tothom pogués publicar el que volgués, des d’articles de qualsevol tema fins a fotografies, àudios o vídeos, per damunt d’ideologies, amiguismes o gustos. Això vol dir que no és cap revista o diari amb una línia editorial, com ara puguin ser Ultima Hora, Diario de Mallorca o El Mundo Baleares, en els quals  els articles depenen d’una sèrie de periodistes professionals. Nosaltres, en canvi, ni feim editorial (que sí fa per exemple Flor de Card), ni col·locam les notícies a la portada al nostre gust (senzillament amb ordre cronològic),   ni tenim una llista d’autors tancada (de fet, és oberta a tothom). Amb això vull dir que som el mitjà de comunicació més obert i imparcial que hi pugui haver.

De totes maneres, durant els meus estudis, vaig aprendre  que no existeix la revista o el diari cent per cent neutral i nosaltres no en som una excepció. De fet, jo col·locaria dos punts principals que fan que aquesta revista sovint sigui titllada d’esquerres:

– El primer és que els editors que ens hem implicat amb la revista tenim fama d’esquerrans (supòs que els nostres articles d’opinió així ho donen a entendre). Ara bé la nostra feina com a editors només és corregir els articles que ens enviïn i publicar-los, i a més estar alerta que no hi hagi insults a través dels comentaris. És a dir en aquest punt la nostra ideologia afecta ben poc la revista (a part de recordar que si algú està interessat a fer d’editor basta ens ho digui… estaríem encantats ja que du més feina del pugui parèixer).  En resum, vull dir que ser editor no implica ser “el periodista” de la revista (aquests són els autors).

– Pel que fa als autors, autèntics vertebradors de la pàgina, tota persona del municipi és lliure d’escriure-hi, sempre que firmi amb els seus noms i llinatges. He de reconèixer que si feim un recompte d’aquests primers mesos, el número d’autors de caire esquerrà (a pesar que això sempre és mal de definir) és superior al de caire dretà. Però això és perquè   s’ha donat aquesta casualitat, no perquè nosaltres vetem l’endrada a ningú. Si no hi ha més autors que defensin idees de dretes, nosaltres no ens els podem inventar.  Més obertes les portes, no les podem tenir.

Tot això és per deixar clar que si alguna cosa no surt pubicada en aquesta revista és perquè no ens l’han enviada, no perquè els editors no la volguem posar. I si algú li interessa que surti alguna cosa en conret, o bé ens pot enviar un article i l’hi publicarem, o bé pot dir la informació que vulgui mitjançant un comentari, però no s’ha de confondre això amb exigir als editors que publiquem una cosa (ja que som tan autors com qui ho demana a través dels comentaris).

Amb l’esperança que aquest article hagi servit per aclarir alguns dubtes que algun lector pogués tenir, em comiat de vosaltres amb ganes que aquesta revista serveixi per aglutinar totes les ideologies i gustos (que no tot és política en aquesta vida) possibles.