Una de Tren

Començaré la història pel principi: Quasi cada dia vaig a Palma (no la Palma dels plàtans, ni la del Cordobés, ni una altra, sa nostra Palma). Hi vaig amb el tren i llavors agaf el bus número 30 per anar a Sant Joan de Déu. Per tornar faig el mateix.Solia agafar el bus de les 19,15 i solia arribar a la plaça d’Espanya a les vuit manco quart. A partir de dia 1 de juliol me pos a esperar el bus i el bus que no ve. Arribà devers les 19,35. Com que hi pot haver molts de motius per un retard no vaig dir res, però l’endemà passà el mateix i me vaig voler informar dels motius de la tardança. El conductor m’informà que havien suprimit el bus de les 19,15 i que encara arribaria d’hora al tren; sí, però molt just, només me sobraven entre 5 i 8 minuts i això caminant a tota.

Un dia de la setmana passada arrib a l’estació i me trob una filera de jovenots a la màquina i a la taquilla, més de vint a a cada lloc. Quan vaig veure allò el cor me pegà als peus i en lloc d’anar cap a la finestreta me vaig dirigir cap al guarda de seguretat i li vaig demanar que me deixàs passar, que no podia perdre el tren. Me contestà que ho comprenia, però que no me podia deixar passar. Li vaig demanar, per favor, que cridàs un superior seu. El va cridar i en un tres i no res es presentaren set o vuit persones. Una al·loteta jove ens informà de les normes i ens digué que no hi podien fer res. Algú li suggerí que obrís una altra finestreta i ella així ho va fer. Quan la tengué oberta ens va dir: “Vos despatxaré, però és igual, el tren ja ha sortit”. Quatre crits i quatre flastomies i nosaltres sense haver pogut agafar el tren tot i ésser a l’estació d’hora, tot això per la normativa sorgida d’un cap pensant. Ens ajuntarem el guàrdia, l’al·lota i els usuaris. Li vaig demanar si no trobava que això era propi d’un fet succeït a l’Àfrica més profunda. Ens contestà que si volíem fer una reclamació ens podien ajudar a tramitar-la. Vos demanareu perquè no agaf un bitllet d’anada i tornada? Això és un altre dels misteris del tren. No me la volen vendre i, en el meu cas guanyarien doblers perquè de vegades torn amb un company den Tolo o amb alguna família del poble. Això me passà a mi. Segur que aquest govern en fa alguna com aquesta cada hora ja que encara té marge per indignar la gent, però … el tornareu a votar?

 

Un comentari a “Una de Tren

  1. La gestió dels serveis de transport públics a les illes, és penosa i s’hi ensumen els favors personals de cap al sector privat d’una hora enfora.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a Serafí Lliteres Maçanet Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada