Calaix de sastre: la tuta absoluta

El seu nom fa feredat: tuta absoluta. La tuta és un insecte, un lepidòpter del gènere ‘tuta’. És un minador que ataca les plantes de la família de les solanàcies, especialment les tomatigueres, en condicions de temperatura adequada. És un insecte que es reprodueix amb facilitat i que pot arribar a les dotze generacions anuals. Cada femella pot arribar a dipositar entre 50 i 60 ous, cilíndrics, blancs o groguencs que sol deixar a la part inferior de les fulles. Les larves que surten d’aquests ous són de color crema i després es transformen en color verdós i, després, marronós. L’individu adults mida uns 10 mil·límetres i necessita una mesada per completar el seu cicle (entre 29 i 38 dies).

Els tractaments convencionals contra la tuta són a base d’una matèria activa química o derivada d’alguna planta (Neem) o a base de l’aplicació de productes que empren bacteris (Bacillus Thuringiensis).

Fa dos anys, a Eivissa, quasi per casualitat, es descobrí la importància d’una planta en el control d’aquesta planta. Es tracta de l’okra que també es coneguda amb els noms d’ají turc, gumbo, angú, quimbombo, …

Aquesta planta, sembrada prop de les tomatigueres les protegí de la plaga i això és així perquè al mírid nesidiocoris tenuis li agrada habitar en aquesta planta i alimentar-se de la tuta. Així tenim un control natural de la plaga.

Alerta, però, a esquitxar les tomatigueres perquè també matareu el depredador.

Enguany he volgut fer la prova i he sembrades algunes plantes d’okra a l’hort, però no podré dir si el resultat ha estat positiu perquè les vaig sembrar massa tard. L’any que ve, amb el planter de la tomatiguera faré el planter de l’okra. Ah! També dir-vos que el fruit de l’okra es pot menjar, una altra cosa és si ens agradarà el seu gust i la seva textura, tot i que l’abelmoschus esculentus es molt consumit a Àfrica i Àsia.

Aquí teniu unes fotos de l’okra en diferents fases.

4 pensaments a “Calaix de sastre: la tuta absoluta

  1. Molt be, miam si es ver que descubrim qualque cosa natural per atura le terrible ” Tuta ” perquè jo en dos o tres anys me he rendid. ja no ne sempr de tometigueras, com no som esquitxedor, idò com diuen; Mort es ca, se acaba se rabie. Solucio; No sembra.

  2. L’okra (quiabo al Brasil) és gustosa si es sap cuinar, com a acompanyament o barrejada.

    Tallada i escalfada allibera una substància llefiscosa que pot sorprendre i desanimar en ser inhabitual a la nostra cuina.

    Jo cuino l’okra (quiabo, al Brasil) saltant-la, tallada en quatre longitudinalment. Recalco en quatre i longitudinalement. Molta gent la talla a trossos transversalment, o de vegades només per la meitat longitudinalment. Fent-ho com jo les llavors es torren, tot el tros es cuina millor, i la textura al plat i a la boca canvia molt.

    Proveu de fer-ho junt amb ceba, all, bitxo i un raig de vi. Acompanyant arròs blanc per exemple. O en una truita.

    L’okra, abans de comprar-la o cuinar-la, cal mirar que sigui bona. Si la punta no es trenca en doblegar-la, no és bona. L’extrem oposat tampoc serveix: si veieu que està com dura i seca, fibrosa, no la cuineu.

Respon a Tomàs Martínez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.