Crònica del Ple extraordinari

Dia 31 de juliol es celebrà el Ple extraordinari de l’Ajuntament de Sant Llorenç amb el següent ordre del dia:

  1. Esmena de deficiències de la modificació puntual número 10 de les Normes subsidiàries per canviar la configuració de les zones verdes públiques a la urbanització de sa Coma, 3a fase.
  2. Aprovació definitiva del text refós de les ordenances fiscals i resolució d’al·legacions.
  3. Aprovació de subvenció nominativa.
  4. Aprovació del règim de dedicació de la regidora amb delegacions Dolors Sànchez Màrquez.
  5. Moció de rebuig a les mesures de Rajoy contra la ciutadania.
  6. Moció sobre la consideració de tots els llocs de treball de l’Ajuntament com d’atenció al públic i conseqüent exigència de la llengua catalana com a requisit.

El ple començà 25 minuts tard amb la queixa de la portaveu del PP que demanà constàs en acta aquest fet. No li manca la raó a la regidora, pareix que no hi ha manera de ser puntuals a l’hora de començar els plens.

El primer punt de l’ordre del dia, si ho vaig entendre bé, implicava esmenar les deficiències de la modificació de les Normes Subsidiàries de les zones verdes públiques de la 3ª fase de Sa Coma. Pareix esser que una modificació normativa feta recentment pel Govern ha possibilitat que les zones verdes públiques disperses es puguin unificar en quatre zones més grans. Així quedarien com a zones verdes públiques quatre parcel·les de 2950 m2, 6619 m2, 5009 m2 i 2579 m2, o sigui un total de 17.157 m2. El PP demanà on estaven ubicades aquestes zones i el batle els hi mostrà un plànol. El PP digué que l’Ajuntament havia fet, l’any 2004, una unificació que la llei no permetia i denuncià que no havien participat en l’elaboració d’aquestes zones. Crec que ho he explicat bé, però no n’estic molt segur, ja que me vaig perdre un poc. S’aprovà l’esmena de les deficiències amb 5 vots en contra (PP) i 8 vots a favor (equip de govern).

Els segon punt implicava la resolució d’al·legacions i l’aprovació de les ordenances fiscals. El batle informà que no s’havien acceptades les al·legacions presentades (escoletes i telefonia mòbil) i que els preus de les escoletes serien de 250 euros per a no residents i 120 euros per a residents. EL PP digué que no estava d’acord amb que hi hagués aquestes diferències, que hi havia frau a l’empadronament i que l’aplicació d’aquests preus suposaria tancar dues aules a sa Coma. El batle replicà que els no residents no han de tenir avantatges sobre els empadronats i que aquests preus havien estat aprovats pel consell escolar. La regidora responsable d’educació comentà que les escoletes són deficitàries i s’apliquen aquests preus per evitar la privatització o el tancament com succeeix a altres indrets. S’aprovà aquest punt per 8 vots a favor (equip de govern) i 5 vots en contra (PP).

El tercer punt fou aprovat per unanimitat. Es tractava de lliurar 2.300 euros a l’Associació de la Tercera Edat de Son Carrió. Aquesta quantitat era el 50% dels ingressos obtinguts a la torrada i van destinats a la il·luminació de l’església.

Al quart punt de l’ordre del dia el batle informà que la dedicació de la regidora Dolors Sánchez seria d’un 70% de la jornada i les retribucions brutes anuals de 26.382 euros.
El PP demanà quin seria el seu horari de treball, quin era el seu pla de treball i quin espai ocuparia. El batle contestà que la regidora lliuraria el seu horari a la secretària i la regidora pactà una reunió amb el PP per explicar-lis els seus objectius i contestà que el seu lloc de treball estaria situat, de manera preferent, al centre d’adults de Sant Llorenç (ca ses Monges). El PP demanà si la regidora formaria part del consell de’administració de l’empresa municipal i el batle li contestà que sí. També demanà si percebria les dietes per assitència a cada reunió de l’empresa i el batle contestà que només es perceb, des de gener de 2012, una dieta mensual, encara que es facin més reunions.
Sobre el cobrament de les dietes d’assistència a les comissions i plens del mes de juliol per part de la regidora del PSM, aquesta afirmà que les dietes anteriors al 14 de juliol les cobraria com a regidora a l’oposició, tal com havia manifestat a un ple anterior.
La portaveu del PP demanà que quedàs constància que l’oposició només cobra 179 euros per assistència a les comissions i als plens.

El punt quedà provat per 8 vots a favor (equip de govern) i 5 vots en contra (PP).

El 5è punt era una moció de rebuig a les mesures preses pel govern del Sr. Rajoy, presentada per l’equip de govern de l’Ajuntament. Considerava que les mesures aplicades suposaven un atac a la ciutadania i reclamava la retirada de les mesures o la convocatòria d’un referèndum o eleccions anticipades. (Vegeu moció mesures Rajoy)

El PP manifestà el seu parer en un escrit entregat a la secretària i del qual feu lectura la portaveu del partit. En aquest escrit considerava que la situació actual era herència del PSOE, que les retallades eren part d’un pla anticrisi, que l’ajust dels alliberats sindicals era perquè a l’Administració hi hagués el mateix número d’alliberats que a les empreses i així no s’haurien de contractar altres persones que fessin la seva feina, que l’IVA aplicat a Espanya era dels més reduïts d’Europa i que en l’augment s’han tengut en compte sectors prioritaris econòmicament, com el turisme, i que la supressió de la paga de Nadal als funcionaris era una mesura extraordinària que seria compensada l’any 2015 amb l’aportació de les quantitats a un fons de pensions. (No ha estat possible tenir accés a l’escrit presentat pel PP).

Hi va haver un intercanvi d’opinions amb alguna expressió fora de to, però som incapaç de transcriure les intervencions perquè se solapaven unes a les altres. La moció quedà aprovada per vuit vots a favor i cinc en contra.

El punt 6è fou retirat per l’equip de govern. El batle anuncià que prepararien la modificació dels llocs de treball després de la negociació amb els sindicats i que durien la nova relació de llocs de feina a un proper plenari per a la seva aprovació.

El batle anuncià que presentava dues mocions urgents.
La primera feia referència a baixar els sous al batle i als regidors en una proporció semblant a la baixada que suposa pels funcionaris la supressió de la paga extraordinària de Nadal. Aquesta quantitat quedà fixada per l’interventor en un 7,1%, aproximadament.
Es votà la urgència de la moció que fou aprovada per 8 vots a favor i 5 en contra. A continuació es passà a debatre aquesta moció. El batle explicà que l’any 2010 el consistori havia rebaixat els seus sous en un 5%, aproximadament, com a conseqüència de les retallades que havien sofert els funcionaris i qua ara es proposava una rebaixa d’un 7,1%, aproximadament. Després de diverses intervencions i aclariments s’aprovà la moció per unanimitat.

La segona moció d’urgència era per reduir l’endeutament de l’Ajuntament fent ús d’uns ingressos que s’havien produït la darrera setmana de juliol.
Es votà la urgència de la moció i quedà aprovada per 8 vots a favor i 5 en contra. A continuació el batle explicà que s’havia procedit a l’ingrés a l’Ajuntament de 343.595,30 euros corresponents a la devolució de l’IVA i que proposava fer una modificació de crèdit per reduir l’endeutament de l’Ajuntament i destinar aquesta quantitat a amortitzar préstecs amb els bancs. Explicà que aquesta devolució corresponia a l’IVA de l’any 2007 i que no era la quantitat total reclamada (460.000 euros) per la qual cosa s’interposaria recurs davant l’AEAT i es continuaria amb el recurs davant l’Audiència Nacional per les quantitats d’IVA dels anys posteriors. (Vegeu mocions paga i iva).
S’aprovà la moció per 8 vots a favor de l’equip de govern i 5 en contra del PP.

El ple acabà al voltant de les 14,30 hores.

6 comentaris a “Crònica del Ple extraordinari

  1. Voldria fer un comentari relatiu al posicionament del PP respecte de les mesures adoptades pel govern del Sr. Rajoy en referència al tema dels alliberats sindicals.
    Si les meves notes són correctes, la representant del PP va dir que a l’Administració hi haurà el mateix nombre d’alliberats que a l’empresa privada, que s’havia triplicat el número d’alliberats sindicals i que l’Administració havia hagut de contractar altres persones per fer la feina que feien abans els alliberats, en definitiva que per fer una mateixa feina es pagava dues vegades.
    Voldria aclarir que el RDLL 20/2012, de 13 de juliol no fa cap referència a equiparar el número d’alliberats de l’Administració amb els de l’empresa privada. Ja els hi aniria bé, als sindicats, que l’Administració adoptàs els mateixos criteris en termes de representativitat quehi ha a l’empresa privada, puc assegurar que en sortirien prou beneficiats. Aclarida aquesta qüestió he de dir que els sindicats formen part de l’entramat democràtic i constitucional que Espanya trià a l’hora de votar la constitució de l’any 1978. L’article 7 diu:
    “Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la Ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos”.

    Aquesta declaració és molt semblant a la de l’article 6, que fa referència als partits polítics:
    “Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la Ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos”.

    Dir que el fet de que hi hagi un alliberat sindical a l’administració implica la despesa d’una nova contractació (“por un mismo trabajo se pagaba dos veces”) és el mateix que dir que quan nomenen un funcionari per un càrrec polític (director general, per exemple), l’administració ha de contractar una persona perquè faci la feina que feia abans aquest funcionari. Només hi ha una diferència, l’alliberat sindical segueix cobrant el mateix sou que tenia com a treballadors de l’administració i el càrrec polític passa a tenir una millora salarial que, a més, passa a ser definitiva (per a tota la vida laboral) després d’haver estat dos anys en el càrrec (allò que es coneix popularment com a consolidació del nivell 33).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Segurament deus controlar molt més aquest tema que jo, però el RDL que cites, en la seva Exposició de Motius, indica que el temps retribuït per funcions sindicals s’ajustarà a la regulació laboral, i així també ho preveu lel seu art. 10 que es remet a la LO Sindical, l’Estatut de Treballadors i l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que regulen (aquestes dues darreres normatives) el mateix nombre de crèdits d’hores mensuals per aquestes funcions per l’àmbit privat i públic respectivament.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • No sé si me sabut explicar bé, el que volia indicar és que en l’àmbit privat la relació treballadors/delegats a elegir i per tant hores a disposició sindical,són molt més altes que les que es reconeixen a les administracions públiques (juntes de personal), on, per exemple un col·lectiu d’11.000 treballadors només tenen dret a elegir una quarantena de representants.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Des del desconeixement…¿el tema dels alliberats i dels representants sindicals no és regulat per llei en funció dels treballadors que te cada empresa?
    Si fos així, ¿una decisió política pot interferir una llei de mes ampli abast?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Els representants dels treballadors de l’empresa privada de l’administració pública venen regulats per llei. El què ha fet el govern del Sr. Rajoy ha estat suspendre tots els acords de millora als quals havien arribat sindicats i administracions. De totes maneres, si no vaig errat, un reial decret llei té el mateix rang que una llei.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Idò com que sempre m’havia mostrat crític amb el llenguatge tendenciós que es sol utilitzar als articles de card.cat en temes polítics, crec que és de justícia reconéixer que, al meu parer, aquesta crònica pot presumir d’una òptima objectivitat intrínseca pels termes i to utilizats, deixant clar, a més, la postura de cada grup en els temes debatuts (l’objectivitat extrínseca no la puc avaluar perquè no hi ere present, però supòs la prodem contrastar amb l’habitual punt de vista del PP)

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada