La figura de Sant Llorenç

Aquest dies els llorencins i llorencines, amb motiu de les festes populars de Sant Llorenç participam a un conjunt d’actes diversos: cívics, culturals, esportius, per a tots el gusts i que són fruit de l’esforç de molta gent per què tothom pugui passar-ho be: els grans, els petits, els diürns ,els noctàmbuls, els esportistes, els intel·lectuals, etc. Són uns dies per rompre la rutina del dia a dia i refer-nos.També pot ser positiu fixar-nos en la personalitat del Sant.
A vegades sentim dir, referit a l’església, que s’hauria de desprendre de tota riquesa, de tot tresor, de tot poder, de tota influència i privilegi i ser més servidora. No aparèixer mai dins l’àmbit dels poderosos del món i estar sempre present enmig del poble més senzill.
I a vegades sentim dir també, referit als governants del món que els doblers que es gasten en armes i guerres o es tuden en altres interessos i activitats, s’haurien de destinar a resoldre la fam i la misèria del món i a resoldre les necessitats socials de la nostra gent
Aquestes dues coses, que sovint es diuen amb pla de crítica i amb el desig de purificar l’església i organitzar millor el món per tal que sigui més just i més feliç; exactament això és el que la tradició ens conta que fa fer Sant Llorenç l’any 258, quan l’església encara no apareixia entre els poders rics i influents del món i quan encara no hi havia guerres amb la capacitat de destrucció massiva i química dels nostres dies.
Sant Llorenç, amb les accions que la tradició ens conta, marca la pauta per una església més evangèlica i més creïble i marca la pauta per una societat més igualitària, més justa i amb menys sofriment.
I que conta la tradició ?
Relata que Sant Llorenç, que era diaca servidor de l’església de Roma, els dies després del martiri del Papa Sant Sixt i quatre diaques més, i pocs dies abans del seu martiri, quan el Batlle de Roma li va exigir entregar els tresors de l’església per pagar les campanyes bèl•liques de l’emperador Valerià. Sant Llorenç va vendre els bens de l’església: calzes, copons, canelobres, etc… i va repartir-ho tot entre els més necessitats i després els va reunir davant el batlle de Roma i a la vista de tots ells (cecs, leprosos, orfes, viudes, mutilats, etc.) li va dir: “aquest és l’autèntic tresor de l’església, molt més valuós que tot quant pugui tenir l’emperador”.
Com és de suposar, la conseqüència per sant Llorenç va ser el martiri que tots hem sentit contar moltes vegades, seguint així les passes del seu mestre Jesús.
I un poeta romà, anomenat Prudenci, diu que la llavor sembrada per Sant Llorenç va donar molt bon fruit de conversió.
Avui, entorn de les festes de Sant Llorenç, vos convido a desitjar junts una església més viva, que transparenti amb més claredat l’evangeli, des de senzillesa i discreció, com una gra de blat sembrat dins la terra que quasi no es nota i passa desapercebut, però que dóna peu a una nova planta.
Entorn de les festes de Sant Llorenç vos convido a desitjar un món més just i més generós, que reparteix allò que té i que practica i multiplica fruits de bones obres en bé dels més necessitats.
El nom de Llorenç significa coronat de llorer, l’antic símbol de victòria dels emperadors romans i grecs, en que eren coronats poetes, esportistes, bons guerrers. També Llorenç porta la corona de la victòria dels qui han destacat en la vida del sacrifici pel be dels altres, a imatge i semblança de Jesús que també ha estat coronat damunt el trono de la Creu.

Bones festes a tots i totes !

 

Un pensament a “La figura de Sant Llorenç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.