Mark Amengual, investigador mallorquí completa la tesi doctoral sobre el bilingüisme a Mallorca, becat per Estats Units.

Mark Amengual de Sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), va estudiar al Col·legi Públic Punta de n’Amer de sa Coma, i va anar a fer el batxillerat a l’IES Llorenç Garcies i Font d’Artà. Es va llicenciar en Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears i va completar un Master en Lingüistica Hispànica als Estats Units. Duu 7 anys als Estats Units com a assistent de llengua, estudiant de màster i doctorat, i investigador. La seva àrea d’investigació es centra en el bilingüisme, el contacte lingüístic i l’adquisició de segones llengües, sobretot des de l’aspecte fonètic. Aquest estiu ha estat treballant en la recollida de dades a Mallorca,  per a la seva tesi doctoral, “ Una aproximació experimental a la transferència fonològica en la producció i percepció per part de bilingües de castellà i català”, i que completarà a la Universitat de Texas a Austin (EEUU). 

En Mark és fill del conegut entrenador de tennis, Jimmy Amengual de Can Simó de Cala Millor. A més d’estudiar, li agrada jugar a tennis, veure el futbol, menjar pa amb oli i sortir amb els amics.

Mark, com va sorgir la oportunitat d’anar a estudiar als Estats Units?

Tot va començar l’any 2004 durant el meu 4rt any de carrera (Filologia Anglesa) on vaig poder aprofitar un programa d´intercanvi entre la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Texas a Austin. Va ser una experiència molt enriquidora, on vaig aprendre molt, i a sa tornada, per acabar el meu cinquè i darrer any de carrera, em vaig quedar amb ganes de més.

Quines diferències trobares entre estudiar a la UIB o als Estats Units?

Els sistemes educatius són molt diferents. Pot ser als Estats Units les classes siguin un poc més personalitzades, on també s’espera que l’alumne pugui interactuar i expressar la seva opinió a classe. Allà també tenen unes infraestructures ideals per aprendre qualsevol disciplina, i si un vol, té accés a laboratoris, bases de dades, etc..

Sempre has estat estudiant i treballant al mateix lloc als Estats Units?

No. Primer vaig començar a Austin, que és la capital de Texas. Però després de tornar a Palma per acabar Filologia Anglesa, vaig aprofitar un conveni per anar a Worcester, Massachussetts (a les afores de Bòston) on vaig fer d’assistent de llengua espanyola a una universitat. Després d’aquell any em vaig mudar a l’estat de Pensilvània, per a completar el màster en Lingüística Hispànica i finalment, les voltes que dona la vida, vaig tornar a Austin per fer el doctorat. He pogut pagar els meus estudis treballant a les universitats com a professor d’espanyol.

D’on ve el teu interès per l’estudi del bilingüisme?

Des de petit he tingut la sort que sempre m’han xerrat tres llengües. Ma mare, Anne Watson, és escocesa, i sempre li estaré agraït que em xerrés exclusivament en anglès. I aquesta llengua s’ha afegit al castellà i català que tenim. Per jo el bilingüisme sempre ha estat un tema personal que m’ha fascinat molt, i com a lingüista, els meus estudis es centren en aquestes poblacions. He fet feina amb el bilingüisme espanyol-anglès als Estats Units, però el meu interès ha estat centrat en la situació lingüística a Mallorca.

Actualment estàs treballant en la teva tesi doctoral sobre el bilingüisme a Mallorca. En que consisteix el teu treball?

La meva tesi pretén presentar una descripció fonètica de la interacció entre les dues llengües dels adults que han estat exposats a les dues llengües des d’una edat primerenca. L’estudi consisteix en una sèrie d’experiments de producció i percepció de sons que són exclusius a una llengua o un altre. Aquest estudi pot tenir unes implicacions sociolingüístiques però també cognitives, ja que investiga la flexibilitat dels sistemes fonètics de parlants que són dominants en una de les dues llengües.

Quantes persones han participat en l’estudi?

Han participat 82 persones que tenen entre 18 i 66 anys. Vaig començar la recollida de dades a la UIB amb el grup de gent més jove. I el grup de parlants més majors varen participar a la segona fase de la recollida de dades ala Comarca de Llevant. Per sort, el treball d’investigació ha tengut una bona acceptació i la gent ha col·laborat amablement.

Has rebut ajuda econòmica per dur a terme l’estudi?

Sí. Vaig sol·licitar i competir per a una beca a nivell estatal que atorga el govern dels Estats Units. Específicament, vaig rebre l’ajuda per part del National Science Foundation (NSF) que és un òrgan que subvenciona estudis científics en una gran quantitat de disciplines. Aquesta beca em va permetre tenir els mitjans per completar l’estudi (enregistradora, ordinador, etc..) i també poder pagar als participants pel seu temps.

Competires amb molta gent per obtenir aquesta beca?

Aquesta beca la pot sol·licitar qualsevol estudiant fent el doctorat a una Universitat dels Estats Units. Una avantatge és que no has de ser resident o ciutadà americà per competir. Has de poder convèncer al comitè que el tema que proposes aporta qualque novetat en la disciplina d’estudi, que es pot completar, i que els resultats de la investigació puguin ser d’interès general. Estic content i agraït que el tema del bilingüisme a Mallorca sigui considerat  interessant  motiu d’estudi als Estats Units.

Quins són els teus projectes laborals i personals de cara al futur?

Aquest any, si tot va bé, serà el darrer any que estigui al programa de doctorat a la Universitat de Texas. Estaré treballant amb l’anàlisi de les dades i escrivint la tesi, també aniré a unes conferències de lingüística per presentar les dades i els resultats dels experiments. L’objectiu principal es acabar i defensar la tesi davant el meu comitè abans del mes de maig del 2013 (el final del curs acadèmic 2012-2013), i finalment, durant aquest any enviaré sol·licituds de feina a universitats als Estats Units i Canadà per poder assegurar una plaça de professor per l’any següent.

Mark deixant projectes personals de feina. Enhorabona per el  nou camí que comences amb  na Cindy. 

Moltes gràcies, Magdalena. Efectivament és un nou camí que volem fer junts amb la meva al·lota, na Cindy, ens casem a sa Coma el dia 10 d’agost.