La cançó de la setmana

No aturam el nostre cicle de duets i col·laboracions musicals, però seguint aquest fomat aprofitarem per  retre homenatge a una de les dames de la música, la mexicana Chavela Vargas, que ens va deixar aquesta setmana amb 96 anys. Les seves companyes (i també grans intèrprets musicals) Eugenia León, Lila Downs i Tania Libertad li canten al seu propi enterrament. 

Chavela Vargas (1919-2012) tenia una personalitat molt accentuada i en cada cançó transmitia una gran força vital. De fet, aconseguí que un gènere tan genuinament  mexicà com les ranxeres fos escoltat més enllà de les seves fronteres. Ho resumeix molt bé Javier Gallego, presentador del programa Carne cruda, de Radio 3,  quan diu que “si per un moment restàssim en silenci i intentàssim escoltar el so profund de la terra, sentiríem la veu de Chavela Vargas”.  Tot un icone de Mèxic, Chavela va saber superar el hàndicap del masclisme de la seva societat (les ranxeres solien ser cantades per homes) i fer-se un lloc entre els millors. Per aquí també la recordam per haver col·laborat amb artistes com Joaquín Sabina o Pedro Almodóvar.

Per homenatjar-la, us deix una preciosa cançó tradicional  mexicana, Llorona, que interpretada durant l’enterrament de Chavela Vargas per les seves companyes i amigues esementades anteriorment posa la pell de gallina.

 

2 pensaments a “La cançó de la setmana

  1. És increïble com viuen la mort a certs països d’Amèrica del Sud, com ara Mèxic, molt lluny dels nostres funerals molt més solemnes i seriosos. Ells hi posen més color, menys solemnitat (com podeu comprovar al vídeo). Impensable que es fes una cosa així per aquí.
    Sobre aquest tema hi ha un gran bagatge amb els autors de parla catalana que en temps de la dictadura de Franco hagueren d’anar a viure a Amèrica del Sud (no fa tant… així que ens convendria respectar un poc més el immigrants que ara ens arriben) . Molts autors catalans de aquella època destacaven a través dels seus llibres les novetats que s’hi trobaren i una de les quals era precisament el diferent tractament que fan de la mort. Recordau, sense anar més enfora, la festa dels morts que hi celebren (que no té res a veure amb Halloween):

    En todas las culturas se recuerda con devoción a los muertos, en México se les festeja. Cada año se celebra el 1 y 2 de noviembre una fiesta colorida, aromática, gastronómica y poética en honor de las almas de los difuntos. Durante los días previos los mercados se llenan de flores color naranja: el Cempasúchil, utilizado desde los aztecas. También se venden resinas aromáticas como el copal, velas, cirios y toda clase de objetos para decorar. La música y la imagen de “La Catrina” o “Dama de la Muerte” producen un ambiente surrealista: festivo y mortuorio a la vez.

  2. Retroenllaç: La cançó de la setmana | card.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.