Es diu, es parla, es comenta, que aquest any no ha estat un any molt bo per les tomàtigues. Jo no puc opinar molt sobre el tema perquè no en tinc cap de sembrada, així que les meves no han sofert cap tipus de plaga, ni tan sols la nova i tan temuda TUTA. Bé al que anàvem, no tothom ha tingut mal any del preuat i principal ingredient del trempó. Aquest matí Pedro R. T., pagès nou, recentment jubilat, s’ha presentat a l’hora de berenar amb un exemplar d’un quilo tres-cents grams, idò què vos pensàveu?.
Pedro, que Déu et doni molts anys de salut i força per seguir plantant, regar, entrecavar i recol·lectar tan bells exemplars.
Magnífica tomatigassa!
A mi la tuta no m’ha fet res, però sí els conills. Algú sap com mantenir les tomàtigues a salvo dels conills?
Un bon tancat ficat un pam dins la terra pq gratant tampoc passin
No tenc temps de fer tanta feina, Pau. He provat de posar pedres blanques, que diuen que espanta a les llebres, he provat de posar paper de plata i botelles penjades, he provat de fer pixar la cussa pels voltants de l’hort (inclús hi he pixat jo) per veure i les espant, i res de res, els reputes s’atepeixen de tomàtigues cada nit.
T’assegur que si aplec un conill o llebre dins l’hort, m’ho menjaré torrat farcit de tomàtigues pes cul.
I si poses un ca?
La meva al·lota primer em faria dormir a mi defora abans que la seva cussa, jejejeje.