Amollaré una llebre a qui la vulgui agafar sobre l’estat de les autonomies

Faig córrer la llebre, a veure qui l’agafa. Vos propòs parlar de l’estat de les autonomies. Estam davant una ofensiva recentralitzadora? El cafè per a tots mostra el llautó? Les autonomies només han servit per gastar i per a promeure la corrupció? Els mitjans de comunicació madrilenys culpen les autonomies de la despesa enorme que generen, però les Balears tenen un dèficit fiscal de 3.800 milios d’euros anuals i Catalunya de més de 20.000. Això suposa que en dos anys de no pagar saldarien el deute. Però què en pensau? Au venga, després de les festes una mica de debat.

10 pensaments a “Amollaré una llebre a qui la vulgui agafar sobre l’estat de les autonomies

  1. Plantejar el tema, no implica jugar el joc?. ¿Fins quin punt hem d’acceptar els plantejaments que puguin fer els partits centralistes?
    Fins i tot, considerant la manipulació informativa, ¿on es pot iniciar una perspectiva d’anàlisi mínimament coherent ?
    Particularment crec que tot és per fer però “l’Europa de les llengües” o “de les regions” és encara ben verda. L’anàlisi de les darreres votacions és contundent: al no haver-hi consciència de país i amb els nacionalistes separats amb moli bocins personalistes, l’acció -una acció que superi la fàcil queixa- no resulta gens fàcil.

  2. Els mallorquins tenim un problema ben extrany, i és que no sabem qui som: uns mallorquins volen ser espanyols, altres catalans, altres baleàrics, i altres mallorquins…

    Som un poble separat, que no sabem fer pinya. Regna el desconeixement de la nostra història, i l’embull és mantingut pels qui els convé.

    Actualment, parlar de l’estat de les autono és un tema polèmic, sense una solució satisfactòria (que ja satisfà a alguns), doncs al màxin que podem aspirar són tebes concessions des de Madrid.

    La qüestió està molt verda, i cal començar amb clases d’història.

  3. L’únic problema que hi ha a l’estat de les autonomies és que no hi ha cap dels partits amb seu a Madrid que se’l cregui.
    Des del govern de n’Aznar fins al dia d’avui existeix un objectiu compartit per part de PP, PSOE i fins i tot per un ampli sector de IU: la centralització de l’estat.
    Un parell d’exemples:
    – Corredor central o mediterrani?: Un tema que va arribar a cotes surrealistes quan després de que la UE aprovàs subvencionar ( entre un 20% i un 40% del cost total)només el Mediterrani, des dels dos partits majoritaris s’alçaren veus que així i tot primer es faria el central tot i que es tenia en compte el Mediterrani. Recordar que en aquest cas fins i tot els presidents beneficiats pel corredor Mediterrani feren pinya uns dies abans de la decisió, cosa totalment impensable abans d’aquesta data.
    – AVE: Mentre els grans partits diuen que no hi ha doblers per a Sanitat o educació i molt menys per a línies ferroviàries ja començades s’entesten en la construcció de línies d’alta velocitat amb un nombre de passatgers ínfim. Cal recordar que un Kilòmetre d’AVE pot arribar a costar fins a 13,35 milions d’euros (més de dos-mil dos-cents milions de pessetes 2.200.000.000) això sempre i quan el terreny estigui en bones condicions, o sigui que pot costar fins i tot més.
    Aquests just són dos exemples, n’hi ha més.

  4. Jo crec que els partits centralistes tenen raó: a Madrid ho fan tot bé i les autonomies tot malament.
    Basta mirar els quilòmetres d’Ave que hem fet a Mallorca, o el que gastam amb el Senat o l’exèrcit, o el que deixam de cobrar de l’Església, o la gran feinada que dels eurodiputats…

  5. Crec que algunes autonomies sí que han gastat de de demés (encara no entenc que a cada poble hi hagi un senyor teatre, i això que a mi m’encanta el teatre; o unes senyores instal·lacions esportives..; o a nivell d’autonomia: Son Moix, Palma Arena, palau de Congressos… crec que es podria haver mesurat més la despesa amb coses innecessàries). Ara bé, amb Madrid al capdavant hagués canviat res? Sí, que el malbaratament de diners només hagués anat cap a una banda, encara més que el que es fa avui en dia (en Serafí ha posat dos bons exemples). Així que si encara es centralitza més la cosa no sé on arribarem.
    Sobre la injustícia de l’estat de les autonomies hi ha un molt bon llibre de pere Sampol, que dóna les claus de tal injustícia. Com Balears que aporta tant, no té ni unes carreteres dignes, ni tren, ni tramvia?
    Jo crec que una bona solució seria un estat federalista (a l’alemanya) on hi ha cert grau de solidaritat, però qui és capaç de generar riquesa se’n queda la part que li pertany.

  6. Un dia vaig lletji com esteia repertit es deuta de Espanya; Si no record malement era aixì: 17 per cent es Ajuntemens, es 23 se Autonomias, i restant 60 per cent, se Estat. Es Govern de ara ha disidid primer castiga es Ajuntemens, i despres ses Autonomias, com es natural, ells no son culpables de res. No hi frenant, ( Reteiant ) no mos hi ferem enfora.

  7. Entre els comentaris exposats, el meu s’acosta més al den Pau Quina, que posa de manifest que l’autonomia no és sempre (i ni a vegades) sinònim d’òptima gestió, que no a altres comentaris que identifiquen Madrid amb el dimoni i les Comunitats Autònomes com a querubins lliures de pecat.

    En la meva opinió, una organització descentralitzada (ja sigui autonòmica o insular o municipal…) té raó de ser quan es veu capaç i demostra que pot gestionar els recursos de forma més eficient que un organisme central. El problema vendrà quan una comunitat es forma com a tal, i demana competencies, només pel fet de què el territori veí ho ha fet, sense haver fet un anàlisi rigurós sobre la seva capacitat de gestió (tot això deixant de banda els interessos de partits que veuen que com més llocs organitzacions descentralitzades, més cadires hi ha per omplir, és digui Senat, es digui Cabildo, Parlament autonòmic, o consell insular)

    I en la majoria de autonomies i competències descentralitzades això és el que ha passat. Només així es pot entendre que després de formar-se 17 autonomies sanitàries (sempre venut com a símbol de millora) ara resulta que cada any s’han de reunir les 17 comunitats per consensuar la compra de vacunes i medicaments perquè així resulti més econòmic. Te sentit aquesta autonomia?

    Te sentit demanar competències en materia de justicia, quan es sap perfectament que la situació als jutjats és insostenible, sense tenir un pla de sanejament de la decimonònica situació judicial? (no dic que no es pugui demanar que l’estat reacionalitzi la seva situació perifèrica, sinó que no es pot anar demanant competències sense cap sentit, ni intenció de millora pràctica, sinó només per l’interés de manejar un pressupost).

    Un altra cas d’esquizofrènia autonòmica el trobam llegint qualsevol norma autonòmica i la comparam amb la normativa anàloga d’una altra comunitat. En la gran majoria de casos no pasen de ser mers ‘copiar y pegar’ una de l’altra, i en molts casos s’inspiren amb la anterior normativa estatal. Fins i tot en ocasions es remeten directament a ella. Te sentit lluitar per tenir una competència autonòmica per després limitar-se a copiar l’estatal? Si la lluita fós a cost zero per ventura si…. Però no és així. En aquests casos l’autonomia s’identifica amb malbarataments de recursos i figurera…

    En el cas concret de Balears sempre m’ha al•lucinat el fet de què en trenta anys d’autonomia, cap govern propi se n’hagi adonat de la necessitat de unificar els territoris illencs per vies marítimes i aèrees públiques (no dic declaració de servei públic, dic tenir uns avions o ferris públics, almenys per les connexions de primera i darrera hora, almenys). Si un govern autonòmic no es capaç d’entendre ni aportar solucions a la primera necessitat bàsica de comunicació física entre illes i amb la península, sense condemnar als illencs al caprici de les navilieres i companyies aerees, és que no necessitam un govern autonòmic. Aquesta hauria de ser, en la meva opinió, la pedra angular d’una autonomia d’arxipèlag.

    PD: Joan Gomila, no vagis amollant tantes llebres per Son Carrió, que llavors en Joan Umbert se queixa que se li mengen ses tomatigueres….

  8. Crec que en part, l’escrit de sa libel·lula es bastant encertat. Hi ha moltes coses que les Autonomies fan malament, i, en particular, la Balear, comandi qui comandi, no es un cas apart. He hagut de llegir-ho en dos pics, es veu que aquest al·lot ha estudiat i sap del que xerra i, a més t’he escriguera.
    De totes maneres jo sempre he pensat que cada pal aguanti la seva bandera, i el mateix passa amb les autonomies. No veig la raó perquè Balears generi uns certs ingressos i l’Estat els utilitzi per fer l’AVE a Madrid o fer carreteres a Extremadura. A no ser que sia perquè de les Balers només surten 4 diputadets que fan poc renou i no tenen gaire valor. Així ho remarca la història, aquelles autonomies que tenen un partit nacionalista que sigui necessari per a governar es pot fregar les mans. Conseguieix unes inversions inaudites!!! Li correspondrien igual si no fos el cas? Això demostra que l’Estat tampoc gastat segons criteris raonables.
    Estic segur que si Balears pogués gestionar els seus propis recursos de dins les opcions possibles segur que elegiria la pitjor (som així), però almenys seria la seva “merda” i és clar que sobren funcionaris, polítics i institucions però…i si eliminam les estatals enlloc de les autonòmiques?

    • Sabies que les Illes Balears som l’únic territori no peninsular a on es paga l’IVA. A les Illes Canàries i a Ceuta i Melilla no en paguen. Aquí en canvi a més de pagar l’IVA som de les comunitats que més aportam a l’estat i que menys inversió rebem i així seguirà mentre hi hagi PP o PSOE, més que res perquè així ho desitja el poble.

Respon a Joan Umbert Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.