Amb motiu de les Festes Patronals de San Llorenç, el Cardassar va disputar un partit de futbol contra el Manacor. Abans del partit es va fer un emotiu homenatge al seu segon entrenador, de l’any pasat, en Tolo.Amb una més que acceptable entrada, l’homenatge començà quan en Tolo arribà. Tot l’equip, l’entrenador i els capitans anaren a cercar-lo i conduïren la cadira de rodes fins al centre del terreny de joc. El senyor Batle li va fer entrega d’una placa commemorativa i va fer un breu discurs sobre la labor que havia fet en Tolo. A continuació l’entrenador el va convidar a fer de segon entrenador, així com hauria fet tota la temporada. En Tolo acceptà i abans de seure’s devora l’entrenador, els dos equips i el trio arbitral el saludaren i després d’una gran ovació del públic, començà el partit. Quan el Carde feia un gol tot l’equip anava cap a a en Tolo i li dedicaven (llàstima que només en feren un). En acabar el partit la Junta Directiva va fer entrega a en Tolo de la recaptació obtinguda d’una rifa que es va fer durant el partit.

Va ser una festa que segur, ni en Tolo ni la seva família oblidaran, per això volem donar les mes efusives gràcies a la Junta Directiva, al Batle, a tots els que col·laboraren en la rifa i a tot el públic que es congregà al camp,  encara que feia molta calor. Moltes gràcies per tota la festa feta al nostre fill, de ver, gràcies. Ah! No me vull oblidar de donar les gràcies a la doctora Paula i el seu equip, i a la cap d’infermeres, la senyora Reyes per haver deixat que en Tolo assistís a la festa. Moltes gràcies.

Vull dedicar un apartat especial  a l’entrenador i la seva dona, perquè tota la temporada passada, vàrem saber el resultat del partit de la seva boca. Foren moltes les ocasions en què, després d’acabar el partit, el senyor Torreblanca i la seva esposa vengueren a contar a en Tolo com havia anat la cosa. Aquest fet feia que en Tolo tingués la ment ocupada. Això no es pot pagar amb doblers. Per tant un agraïment molt especial a la família Torreblanca.