Avui comentaré, d’una manera lliure,  la coneguda llegenda del pastoret que troba la imatge de la Mare de Déu Trobada
Vos convido a fixar-nos en alguns detalls de la contarella, i agafant-los com un símbol, treure d’ells tot el suc possible per la nostra vida com a persones.
Conta la llegenda, que el pastoret, després d’intentar per dues vegades endur-se la imatge a ca seva dins el sarró i aquesta haver desaparegut, hi torna i li tira una pedra que la imatge de la Mare de Déu li agafa amb sa mà.
Una pedra és el mateix trespol que trepitgem, és el material en que construïm les nostres cases, és la terra que adesem i cultivem, és part dels nostres turons i penyals de la mar, és part dels nostres carrers, camps i corrals, àmbits tots ells a on convivim. . Aquesta pedra que Maria duu en la mà ben be pot simbolitzar la nostra realitat més quotidiana, el nostre treball, les nostres relacions, quefers i maldecaps; i simbolitza que Maria i Jesús, i en definitiva Déu, es fan ressò de tot el que és la nostra vida, saben ben be quina és la nostra realitat, la nostra situació, les nostres alegries i les nostres penes, les nostres il·lusions i preocupacions, els nostres desenganys i els nostres projectes.
I Maria, mostrant-nos amb una mà la pedra de la nostra vida i la nostra realitat, i amb l’altra mà a l’Infant Jesús, és com si ens digués que ells dos poden ajudar-nos moltíssim dins el camí de la vida. Perquè ells dos son l’Evangeli viscut. I l’evangeli és escola de vida, perquè és una lliçó constant de llibertat, llibertat per estimar, llibertat per fer el bé, llibertat davant els condicionaments i pressions socials. A Maria i Jesús, res els atura de viure les seves conviccions enmig d’un món tancat i tradicional a on la dona sempre estava sotmesa i humiliada, i a on Jesús es acusat de bevedor i d’haver perdut el cap perquè és mostra lliure i transgressor davant els esquemes tradicionals de sempre. Maria posa la pedra de la nostra realitat just enfront de l’Infant Jesús i d’aquesta manera ens indica que Jesús hi és per fer-nos avançar des d’allà on som i ens trobam, i que hi és per transformar i millorar totes i cada una de les nostres situacions, sense quedar aturats, ni rendits, ni immòbils, sinó en una dinàmica constant de creixement i maduració, com l’Infant creix i madura dins els seus braços, a l’escalf d’un cor que batega amor, en contrast amb unes estructures socials i religioses de l’època, que més be desprenien rigidesa i intolerància.

Un altre detall de la llegenda del pastoret que troba la imatge de la Mare de Déu, és que el poble només la veu quan hi van tot plegats per observar el que el pastor ha contat. No la veuen fins que tots hi acudeixen plegats. Aquest detall ben be pot simbolitzar que, encara que la fe sempre suposa una resposta i una opció personal, perquè ningú pot creure per un altra, també és vera que la fe és per ser celebrada i viscuda comunitàriament. Viure la fe no és intentar salvar particularment la meva ànima i passar i arribar davant de tots, sinó que viure la fe és conviure amb els altres des de unes autèntiques relacions de justícia, igualtat, i respecte a la dignitat de tots i totes des de la consciència que tots estam baix la mirada d’un mateix Déu, que estima gratuïtament i salva a tots i cada un, sense parts ni quarts, ni preferències. I si al cas, la preferència sempre és pel més dèbil i per aquell que no pot res per ell mateix.

Un altre detall de la llegenda, és que aquesta pedra en mà de la Mare de Déu Trobada, donà origen al poble de Sant Llorenç. Un altre símbol interessant, que ens suggereix que per trobar les nostres millors arrels plenes de sàvia de vida i de poble, ens hem de deixar trobar i prendre i configurar, també, per les arrels de l’evangeli com un jove o una al·lota és deixen agafar i prendre i configurar i millorar pel seu enamorat o enamorada. I que és deixar-nos configurar per l’evangeli de Jesús, viscut per Maria?: és adquirir el màxim de llibertat interior perquè res en aturi de viure les pròpies conviccions, com Jesús i Maria varen ser lliures davant els condicionaments del seu temps, i així varen transmetre a tothom la consciència d’un Déu que estima incondicionalment a tots i totes. Maria i Jesús varen ser tan lliures que varen rompre els esquemes de la religiositat del seu temps, que amb una mentalitat rígida i tancada, deixava a molta gent exclosa de l’àmbit de l’amor de Déu. Jesús viu de tal manera la Bona Nova de Déu, que conta la paràbola del Pare bo, que respecta la llibertat del seu fill pròdig. Jesús viu de tal manera la Bona Nova de Déu que reprèn i agafa la mà d’aquells que, en nom de Déu i de la Llei, volien apedregar aquella dona considerada pecadora . I Maria viu amb tanta llibertat la bona nova de Déu, que dóna la cara davant aquells que diuen que el seu fill ha perdut el cap i davant les autoritats que han condemnat a mort el seu fill per blasfem. L’arrel de l’evangeli és la llibertat. La llibertat que tothom necessita per ser capaç de fer allò que un creu que ha de fer per viure i per viure intensament ell i els demés. La llibertat de Jesús i de Maria per transparentar amor, enmig d’una societat i unes institucions polítiques i religioses fredes i endurides com un mac. La llibertat capaç de vèncer l’egoisme, la comoditat, la vida fàcil, la pressió social, política i religiosa, que ens podrien impedir de fer tot el que creiem que hem de fer perquè tothom, sense excepció experimenti que Déu l’estima, que Déu conta amb ell, que Déu el valora
No hi ha dubte que tots els llorencins i llorencines saben be quins carrers i portals condueixen a la capella de la Mare de Déu Trobada. I està molt be; però la llegenda prou coneguda, ens suggereix també que ens deixem trobar i prendre per ella i el seu fill , que trobin i transformin el nostre cor, que trobin i transformin les nostres mentalitats, que trobin i millorin les nostres llars, que trobin les nostres institucions i la nostra comunitat i la configurin a imatge i semblança de l’evangeli i del regne de Jesús.