Feia uns quants anys que no havia pogut assistir a la pujada al Castell. Aquest any si m’ha estat possible, i acompanyat de la meva dona i un nét, el diumenge dia 16, a les deu ens presentàrem al final de l’avinguda de les Palmeres, vàrem ser els primers. la gent va anar arribant i els “xeremiers” també. A les deu i mitja en punt varen donar la sortida, i sense pressa però sense pausa començàrem a caminar; Entre els participants hi havia gent amb molts anys i gent amb menys, però tots d’esperit jove.
Una vegada a dalt els organitzadors varen obsequiar com és costum amb un refrigeri a tots els participants. Jaume, l’encarregat del bar del Castell, també posa el seu granet d’arena a la festa i convida a cafè als caminadors. Després s’organitza una estona d’entreteniment per a grans i petits, no us puc dir si va durar molt temps perquè jo em vaig anar amb el meu nét ha veure la cova de Ses Crestes.
Fins l’any qui ve si Déu ho vol.