Crònica informal

-Mentres esperava que l’equip de govern fes acte de presència i començàs el ple ordinari del 20 de setembre, vaig reparar que, després d’anys de veure’l una mica tort, a la fi s’havien decidit a adreçar el retrat del Rei que presideix el saló d’actes. Crec que ha estat una decisió molt encertada, perquè així no hi ha tantes possibilitats de què caigui i ens estalvia la llastimosa imatge de veure el monarca amb els morros p’enterra dins l’Ajuntament de Sant Llorenç. També, mentres esperava, na Catalina Ferrer, del Partit Popular, em va demanar si podia retratar el meu rellotge, per demostrar que el batle sempre feia tard a l’hora de començar les sessions.
-I que no en duien ells, de rellotge, que retrataren el teu?
-Sí, però digueren que era milllor retratar el d’una persona neutral.
-Els del PP digueren que tu eres una persona neutral!?
-Sí.
-Maresantissimeta!
-És que no hi havia ningú més…
-Ah!
-Dels dos primers punts no et contaré res, el primer perquè era l’aprovació d’actes anteriors i ja deus imaginar com va acabar, i el segon perquè vaig acabar la tinta del bolígraf i vaig haver de sortir perquè en Gento me’n donàs un altre; quan vaig tornar hi havia na Manuela i l’interventor que xerraven en foraster i no em vaig tèmer de res.
-Que no els saps xerrrar, tu, al foraster.
-Sí, fa prop de 40 anys que estic casat amb una forastera, però com que ja ho duien tot enllestit de la comissió informativa prèvia no explicaren de què anava. Tampoc no aclariren gaire el punt següent, que parlava del “Reglament municipal de prestacions no tècniques de serveis socials”, però discutiren una estona sobre si havien proposat retrassar mitja hora el ple per poder-ne parlar. Na Manuela va dir que inicialment feien comptes votar que sí, perquè estan d’acord en què hi hagi un reglament, però que s’abstendrien perquè no havien participat en la seva redacció. Parlaren d’uns annexes i d’un informe favorable de l’Institut de la Dona per evitar que hi hagués vocabulari sexista.
-I que no és na Manuela, la directora d’aquest Institut?
-Sí. I crec que hi havia un document firmat per ella donant el vist-i-plau.
-Sagrades!
-En el punt 4 hi havia la moció sobre el “Pla d’inversions en ferrocarril del Govern de l’Estat” que presentaran tots els ajuntaments de la comarca. En línies general deia que el 2004 s’aprovà el conveni per acabar la línia fins a Cala Rajada, que segons un estudi en el futur podria arribar a tenir un milió d’usuaris, que el Govern de l’Estat s’havia compromès a aportar 443 milions d’euros per acabar-la, que entre 2012 i 2024 fan comptes gastar 25.000 milions d’euros en inversions ferroviàries, dels quals no en dediquen cap a les Balears i que davant aquesta endemesa el Govern Balear no havia dit “ase ni bèstia”. Per tot això l’Ajuntament instava el Govern de l’Estat a complir el conveni, tant per compensar la diferència entre el que els ciutadans aporten i el que reben de l’estat, com per mitigar els problemes que comporta la insularitat.
-I què va dir l’oposició?
-Que creien que no hi hauria tants d’usuaris, que mai no seria rentable, que l’anterior Govern havia fet un desastre ecològic i patrimonial i que el conveni de 2004 no es podia complir perquè ja s’havia acabat el termini i, per tant, estava extingit.
-I què contestaren?
-Que molts de trams de l’AVE tampoc no eren rentables, que els mallorquins pagàvem més que els peninsulars, per la qual cosa una part del que s’inverteix en trens també havia de venir a Mallorca i que si el conveni s’havia extingit el podien perllongar.
-Com va acabar, idò?
-En seguiren xerrant una bona estona, tant que semblava que el futur del tren estava en les seves mans, com si aprovant la moció començarien a col·locar les vies i abans de Nadal ja sentiríem el xiulet de la màquina.
-Criatures! I com va acabar?
-Al final es posaren d’acord i aprovaren el punt per unanimitat.
-En el cinquè aprovaren, amb 5 vots en contra, un suplement de crèdit de 19.292 euros, per fer front a 15 factures que s’havien presentat tard i en el sisè, aquesta vegada per unanimitat, una subvenció de 3.500 euros a l’associació Estel de Llevant. En el següent punt, també per unanimitat, aprovaren una moció presentada pel Partit Popular a la qual es rebutjaven tots els actes de violència sobre els polítics elegits democràticament.
-Com el que calaren foc al cotxe del batle de Sóller?
-Sí, precisament fou per això que presentaren la moció. També en presentaren una altra, de moció, que no estava a l’ordre del dia. Resulta que han de cobrir la plaça d’inspector de policia, ja que fa anys que està coberta de manera provisional, i volien incloure a les bases el requisit de disposar de la titulació de català de nivell B-2.
-No diu la nova llei que només ha d’esser un “mèrit”, no un “requisit”?
-Per això presentaren la moció.
-I…?
-I na Catalina Ferrer es va absentar de la sala abans de la votació.
-I com va acabar?
-L’equip de govern va votar a favor i l’oposició en contra.
-Els del PP, idò, trobaven que no era necessari que l’inspector de policia sabés català…
-Exactament.
-I na Catalina va sortir perquè no volia votar en contra?
-Això no ho sé; l’hi hauries de demanar a ella. El que va dir era que, com altres vegades, no volia fer política amb el tema de la llengua.
-Ja ho val! I en els precs i preguntes?
-No te’n puc donar noves, perquè jo també em faig absentar del ple i me’n vaig anar a dinar. Bon profit!

10 pensaments a “Crònica informal

  1. M’agradaria demanar un dubte i fer un comentari sobre la darrera moció a què fas referencia. Deixant de banda que la moció i la votació es nul•la de ple dret per no estar inclosa en l’ordre del dia ni demanar-se ni justificar-se la seva urgència (motiu suficient com per aixecar-se i anar-se’n davant aquesta flagrant il•legalitat): la moció es referia al nivell B2 de català? Es efectivament així? No és el nivell C???

    En el cas que efectivament es tracti del nivell B2, el que fa l’Ajuntament es demanar, per la plaça d’inspector, el nivell de català que exigeix la nova legislació de funció pública den Bauzà, com a requisit, no com a mèrit.

    Amb això mos trobam que l’Ajuntament després d’aprovar en ple extraordinari una moció en contra de la nova llei de funció pública, després d’enllaçar-se per la llengua en contra d’aquesta llei, després de què els grups de l’equip de govern es manifestin en contra de la llei a sa plaça de l’esglèsia (fins aquí tot perfecte i molt conseqüent)…. Després de tot això, l’Ajuntament acaba demanant pels seus funcionaris el mateix requisit de català que exigeix la llei contra la qual s’han mostrat en contra tot aquest temps? Algú me pot explicar quina arriba a ser la postura de l’Ajuntament en aquest tema, o bé, en quin error he caigut en la meva argumentació?

    • Primer paràgraf: En el plenari votaren la urgència de la moció, que va sortir aprovada -la urgència- per 8 vots a favor i 5 en contra. No ho vaig posar a la crònica perquè, tal com el seu nom indica, és una “crònica informal” i els comentaris depenen únicament de la voluntat del cronista i el seu interlocutor. Per això crec que l’acord és vàlid.
      Segon paràgraf. Em podria equivocar, però estic bastant convençut que esmentaren el nivell B-2 de català, que a mi també em va venir denou. Desconec si havia d’esser el nivell C, així com també desconec si la persona o persones que optaran al càrrec només disposen del nivell B-2…

      • Miam si vos ajud:
        El nivell c de català tal com el coneixíem ja no existeix. Hi havia català a, b, c i d, però des de fa un any o dos s’han adaptat a la legislatura europea (q anomena els nivells de llengua amb més cocrecció:a1, a2, b1, b2…. Si anau per les escoles oficials d’idiomes veureu q totes les llengües segueixen la mateixa nomenclatura).
        Si fa no fa, el b2 és bastant similar a l’antic català c.
        Esper haver-vos ajudat

      • Gràcies, Josep,  per l’aclaració. Si és així retir la meva considació sobre la nul•litat de la moció. M’agrada la ironia crítica de les teves cròniques, i també de la darrera frase del teu comentari…

        Gracis, Pau, per l’acalarció. Però si el català B2 és similar a l’antic català C, no acab d’entendre algunes de les dramàtiques protestes dirigides a AQUEST aspecte de la llei perquè gran part del funcionariat estarà subjecte a aquest nivell (si algú te interés en comprovar-ho basta pegar una lleugera repassada a la relació de llocs de treball q surten als presupostos, i veurà que només alguns puntuals llocs eminentment tècnics, estarien exclosos del requisit del català). Tot això sense que es pugui negar q és un cop al català dins l’administració.

  2. No sé si vaig equivocat i m’agradaria me corregíssiu si és així.

    La llei de bauza fa q el català sigui mèrit a segons quins llocs de feina i l’ajuntament el q vol és q sigui un requisit en aquest lloc, no només un mèrit. Si és així, va en contra de la llei bauza coherentment com ho havia fet, no? O es q mhe fet un embull?

    Supos libelula q mho aclariras tu q estas tan posat en lleis

    • La llei den Bauzá com a regla general elimina el català com a requisit i el situa com a simple mèrit segons els barems de cada procés selectiu. Seguidament la mateixa llei introdueix un seguit d’execpcions en les que el català es situa com a requisit:

      A)- personal docent, que es regirà per la seva legislació 
      B)-personal amb funcions d’assessorament lingüístic, català C2
      C)-personal del grup A1, A2, B, C1, C2,  amb funció principal d’informació i atenció al públic, català B2
      D)-personal amb funció de recepció al públic i atenció telefònica, o informació a l’alumnat, català A2
      E)- personal estatutari de gestió i serveis del subgrup C2 amb funcions d’informació o atenció al públic, català A2
      F) personal amb funcions q facin imprescindible conéixer algun nivell de català, el nivell que exigeixi cada convocatòria

      Aquesta regulació s’aplica al personal de la Comunitat Autònoma Balear, i de forma mínima i subsidiaria al del Consells i Ajuntaments, de forma que cada Ajuntament pot exigir, com a requisit, un nivell de català, inclús superior al que exigeix la llei per determinats llocs.

      En el cas que comentavem, la plaça d’inspector de policia, segons els presupostos de l’Aj. de Sant Llorenç, és del subgrup A2, i entre les seves funcions destacades  s’inclou l’atenció al públic, per tant la llei ja li exigeix com a requisit el català B2 (l’execpció de l’apartat c).

      • Gràcies per l’aclariment.

        No sé fins a quin punt un inspector de policia té “com a funció principal” l’atenció al públic. És clar q entra dins les seves funcions, però la principal? Supòs q jurídicament ho deu dir a algun lloc. Si fos així, és vera q no té sentit presentar moció (i menys urgent), però supòs q qui millor ens podria contestar a això és el propi ajuntament.

        Amb el q no estic d’acord és q els nostres dirigents hagin estat incoherents anb la llei Bauza de la llengua. La protesta contra la llei, no era pq volguessin exigir més nivell de català a les places (q és el q sembla q tu insinues quan dius “Després de tot això, l’Ajuntament acaba demanant pels seus funcionaris el mateix requisit de català que exigeix la llei contra la qual s’han mostrat en contra tot aquest temps”). L’ajuntament i tots nosaltres protestàvem pq el català havia deixat de ser un requisit i havia passat a ser un mèrit a molts llocs de feina de l’administració, la qual cosa suposava (com tu bé reconeixes) una passa enrere. Q la nova llei no afecti a una plaça determinada de l’ajuntament (inspector)no vol dir q estiguis d’acord amb la resta de la llei q pot afectar altres places

  3. Actualment, amb l’adaptació dels certificats oficials de català al marc de referència per a l’avaluació de llengües modernes del Consell d’Europa, hi ha sis nivells per descriure i mesurar la competència lingüística dels parlants. Els nivells són A1, A2, B1, B2, C1 i C2 i abracen des d’estadis inicials d’aprenentatge de la llengua fins al domini.

    Per avaluar els coneixements lingüístics, el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) convoca els certificats següents:
    CERTIFICAT DE NIVELL A2 (antic certificat A)
    Acredita que el parlant té un domini de la llengua, tant oral com escrit, que li permet resoldre situacions habituals bàsiques de comunicació.

    CERTIFICAT DE NIVELL B1 (nivell llindar)
    Acredita que el parlant és capaç de fer front a situacions comunicatives sobre temes relatius a la feina, a l’escola, a la família i a l’oci, tant oralment com per escrit.

    CERTIFICAT DE NIVELL B2 (antic certificat B)
    Acredita que el parlant té prou domini de la llengua, tant oralment com per escrit, per afrontar situacions comunicatives de temes tant concrets com abstractes, incloent-hi discussions tècniques en el camp de l’especialització professional.

    CERTIFICAT DE NIVELL C1 (antic certificat C)
    Acredita que el parlant és competent lingüísticament per resoldre situacions comunicatives, tant orals com escrites, sobre temes complexos. És capaç de comprendre missatges i de construir-ne, amb fluïdesa i espontaneïtat, i amb un domini de les estructures organitzatives i dels mecanismes de cohesió.

    CERTIFICAT DE NIVELL C2 (antic certificat D)
    Acredita que el parlant té un domini, tant oral com escrit, de la llengua que li permet afrontar situacions lingüístiques comunicatives sobre qualsevol tema. El parlant entén sense gens d’esforç qualsevol missatge; reconstrueix fets i arguments, i distingeix matisos subtils de significat, fins i tot en les situacions més complexes.

    CERTIFICAT DE CONEIXEMENTS ESPECÍFICS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (NIVELL E)
    El certificat de nivell E, de coneixements específics de llenguatge administratiu, acredita que el parlant és competent lingüísticament per comprendre els textos administratius usuals i d’elaborar-los amb adequació i correcció.

    Taula d’equivalències entre els nous nivells i els antics
    NIVELLS NOUS NIVELLS ANTICS (fins a 2011)
    A2 (nivell bàsic) A
    B1 (nivell llindar) B1 (nivell llindar)
    B2 (nivell avançat) B
    C1 (nivell de domini funcional efectiu) C
    C2 (nivell de domini) D

  4. No entenc perquè es polítics s’han d’absentar de la sala. Si no hi estan d’acord que que hi votin en contra o que s’abstenguin, però que no se’n vagin. Si no són capaços d’assumir ses responsabilitats per ses quals el poble els ha triat, no sé perquè es presentaren. I si volen votar en contra de ses directrius del seu partit ho poden fer, com molt bé diu sa crònica n’hi ha que ho han fet i no els hi ha passat res.

Respon a Professor frustat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.