Casola de Pobre

Una nova recepta per llepar-se el dits: casola de pobre.

Si pot ser usau una greixonera de test. Hi sofregeixes, en un poc d’oli, en es seu temps una catxofa, feta quatre o sis bocins (si no un poc de col), una cebeta tendra, dues tomàtigues de ramellet, i una cabesa d’alls matxecats. Faràs daus grossets de patata, i els afegiràs en es sofrit. Els dónes voltes uns quants minuts dins es sofrit, hi poses sal, prebe bo picant, hi poses s’aigua que te paresqui, i, quan ja bull, si en tens, hi afegeixes una grapadeta de xítxeros, i després hi estrelles un ou per cada un amb es brou de sa casola.

Bé, això de vegades era sa Festa de qualque possessió, per rompre sopes per berenar i sopa per sopar, i al migdia, cuinat. Així solia ser es menú des foravilers.

Consells : quan picau alls per fer fugir-ne s’olor, passau-vos ses mans i es guinavet per s’aixeta sensa fregar, perquè si fregau, s’olor vos entrarà dins es poros, i mengereu all una bona estona. Si no voleu que s’all revengui, lleveu-li s’ull d’enmig. Es gel dins es congeledor té un gran poder aïllant, per tant per estalviar i pes bon funcionament de s’aparell convé que no tengui gel pes costats ni a dalt ni a baix. Descongeleu-lo tants de pics com sia necessari.

Fins sa que ve.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada