Rajoy versus Nixon

Què tenen a veure Mariano Rajoy i Richard Nixon? Els separen milers de quilòmetres, decenes d’anys, cultures diferents… Idò curiosament, a pesar de tot això, els uneix el seu concepte de la Silent Majority (Majoria silenciosa). 

Ja fa molts d’anys el que va ser president d’Estats Units, Richard Nixon, (molt polèmic per escàndols com el Watergate i l’únic que ha dimitit del seu càrrec com a cap d’Estat en la història nord-americana), va inventar-se el terme de Silent Majority, en referència als americans “d’ordre” que no es manifestaven contra la guerra de Vietnam, aliens a la contracultura, que pagaven religiosament els seus impostos, no atacaven les institucions, no exhibien actituds antipatriòtiques i eren bons ciutadans.

Més de 40 anys després, a terres espanyoles, el president Mariano Rajoy, després de les darreres manifestacions davant del Congrés, va exclamar:  “Permítanme que haga aquí en Nueva York un reconocimiento a la mayoría de españoles que no se manifiestan, que no salen en las portadas de la prensa y que no abren los telediarios. No se les ven, pero están ahí, son la mayoría de los 47 millones de personas que viven en España. Esa inmensa mayoría está trabajando, el que puede, dando lo mejor de sí para lograr ese objetivo nacional que nos compete a todos, que es salir de esta crisis”.

Cadascú pot interpretar aquestes parauales com vulgui, però la semblança hi és evident. Per mi, i com ja vaig dir fa uns dies a un comentari, anam enrere com els crancs. I és que a vegades les comparacions són odioses…

Frase destacada: “Poble, la història neix sota els teus peus només si continues caminant” (pintada trobada a Tunísia durant la Revolució).

 

3 pensaments a “Rajoy versus Nixon

  1. Fins en la dimissió que s’haurien de semblar, jejeje.

    Bromes a part, està clar que als polítics actuals, tant de dretes com d’esquerres, els convé que els ciutadans siguem com a xotets de cordeta. Aquesta és la nostra actual democràcia: anar a votar un pic cada quatre anys i que els elegits facin el que vulguin.

    És possible un altre tipus de democràcia?? El nombre de gent que exigeix un altre tipus de democràcia va en augment. Una democràcia més participativa, amb més consultes al poble, etc. És una utopia, això?

  2. Rajoy va dir que si a Catalunya hi havia sis-cents mil manifestants exigint la independència, en quedaren prop de 7 milions dins caseva, els quals, segons ell, no hi estaven d’acord. També va aplicar aquest mateix principi als que es manifestaren l’altre dia davant el Congrés dels Diputats. Vol dir això que si a la manifestació contra ETA hi va participar més d’un milió de persones hi havia 46 milions d’espanyols que hi estaven d’acord? O aquest principi només s’aplica quan convé?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.