L’evangeli, a una de les perícopes o fragments, explica la distància que, fàcilment, hi ha entre el pensament de Jesús i la seva manera d’entendre la vida, i el nostre pensament i la nostra manera d’entendre la vida.

Posa davant els nostres ulls un contrast ben evident. Mentre Jesús diu als deixebles que el seu compromís pel Regne de Déu el durà a morir executat com si fos un malefactor; ells discuteixen i fan “quinieles” sobre quins d’ells serà el més important i primer.

I Jesús els hi ha d’explicar que per ell i per Déu, el més important no és el qui té un càrrec superior, o més autoritat mundana religiosa o política o de qualsevol altra casta. Sinó que el més important és aquell més capaç de servir els més dèbils i més indefensos. I perquè ho entenguin agafa un infant amb els seus braços i els hi diu: “qui acull un d’aquests, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó al qui m’ha enviat”. I un infant en aquell temps no era com ara, perquè no era objecte de totes les atencions, sinó ben el contrari, aquells qui no tenien veu i que era molesta la seva presència. Un infant a l’evangeli representa a qualsevol persona d’avui que necessita ser escoltat, considerat i atès.

Aquesta estampa de l’evangeli que marca la distància entre Jesús i els deixebles, és la mateixa que sovint, avui en dia, contínua havent-hi entre Jesús i nosaltres i entre Jesús i molts de redols de la nostra església i grups i comunitats. Fins i tot essent-ne conscients, continuam caient en això mateix. L’evangeli ha dit que quan Jesús els hi demana de que parlàveu pel camí, ells callaven, perquè havien discutit sobre l’escalafó. Senyal que eren conscients de la seva contradicció, però el desig mundà de poder i l’ambició els superava.

L’Evangeli, que parla de la nostra vida, ens conta tot això perquè narra el que passa; però també ens ho conta perquè ens fixem en Jesús i mirem de superar estadis de la nostra vida allunyant-nos de l’egoisme i ambició de poder i domini i ens acostem als ideals de vida de Jesús i a la utopia del Regne de Déu i de la Humanitat millorada.

Com convindria vèncer aquestes contradiccions i abismes entre el missatge i la vivència. A tot nivell i dins tots els àmbits. Dins l’Església també.