Carabassa frita

Lo primer, fregiu, fins que es quasi cuit, un botifarró i un bossí de panxeta per a cada un. Quan és quasi cuit, ho treis de sa paella, i dins el mateix oli, hi posau dues grapades grossetes de carabassa, tallada en daus no massa grossos, dues o tres fulles de col tendre, i dos grells, també tallat petitet.

Tallau el botifarró i la panxeta també a bossinets ben petits, s’afegeix a la carabassa, ho trempau al vostre gust de sal i pebre bo, i ha disfrutar d’envenar-se sa sang.

Un de més saludable: agafau dos o tres ossos de porc, si estan salats millor, però si hi estan, un dia abans els heu de posar en aigua, per dessalar-los. Bé, es posen dins una olla en aigua ja teba, es fan bullir fins que són cuits, es treuen i es lleva la polpa de l’os.

Dins es brou dels ossos s’hi posa la carabassa que un vegi necessari per fer dos plats, s’hi afegeix col a bossinets ben petitets, si n’hi ha, també hi va bé un poc de colflori, i s’hi afejeix la carn dels ossos. A foc lent, es deixa bullir fins que la carabassa és quasi puré. Per l’hivern provau-ho, veureu com és ben mangívol.

Per pelar alls: posau els alls dins un bol, el tapau amb un altre bol, remenau ben fort, i veureu com es alls se pelen.

Oli de all: pelau uns quants alls, els passau dins una botella d’oli, i si el voleu un poc coent hi afegiu un “gindilla” xapada per mig. Idò per a torrar és fabulós.

Un pensament a “Carabassa frita

Respon a Johnb59 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.