Acorar, una obra per despertar consciències.

Quan hom acudeix a la representació d’un espectacle que fa més d’un any que volta sense aturall arreu de les illes i que just aquesta setmana passada ha arribat a la Barcelona, s’espera un gran muntatge, farcit d’autors reconeguts i amb un bon pressupost. Doncs bé, sempre hi ha l’excepció que confirma la norma.

Acorar ens mostra la viva imatge del tarannà de Mallorca i ho fa fins a les seves darreres conseqüències, fins i tot en el decorat que recorda a aquelles bovals de color grisenc destinades a guardar les eines del camp i un cop a l’any portar-hi a terme el ritus sagrat: les matances.

Aplicant la dita del mític Charlot “Riu i el món riurà amb tu… plora, i el món, girant-te l’esquena et deixarà plorar”, Toni Gomila representa un monòleg que agrada a tothom gràcies al seu to humorísitic, que ocupa gairebé la totalitat de l’obra, però que té uns petits moments de reflexió seriosa: la marcada diferència entre les diverses generacions presents, la pèrdua de l’estimació de cap a les coses reals i per altra banda la gairebé adoració de cap a les coses banals… són just un parell de mostres d’aquestes petites perles  que l’espectador crític valora i els que realment fan tan gran l’obra de Produccions de Ferro (amb la direcció del llorencí Rafel Duran i l’escenografia de Rafel Lladó).

5 comentaris a “Acorar, una obra per despertar consciències.

  1. La primera definició al diccionari Alcover-Moll del mot acorar: “Ficar una cosa fins al cor”.
    No només fins al cor, a molts d’espectadors l’obra ens ha arribat fins a l’ànima. L’enhorabona per l’obra i per fer veure a tanta gent la llastimosa realitat d’una societat que ho tenia tot per aconseguir-ho tot i que s’ha venut l’ànima a uns valors ridículs que ens han duit a la situació actual.
    Gràcies Toni Gomila, Rafel Duran i Rafel Lladó per despertar consciències i per fer veure a molta gent fins a quin punt ho és de ridícul aquesta excusa que empram per justificar-ho tot i que resumim amb dues paraules: “Lo nostro”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Som dels q pens q aquesta obra es convertirà en un clàssic mallorquí (com ho pugui ser bearn, les rondalles, mort de dama, la dida…) i q d’aquí molts d’anys encara se’n xerrarà. I si no al temps…
    Per ara ja fag llegir l’obra als meus alumnes de 4t d’eso. I es q diu tant de noslares amb tantes poques línies…

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Moltes gràcies pels vostres comentaris però el mèrit el té en Toni per haver escrit un text que jo mateix li vaig dir que m’hauria encantat haver-lo escrit. Vaja, que el firmaria ara mateix. Quan en Toni em va proposar de dirigir el muntatge li vaig dir: i què vols que faci? amb que ho facis bé i la paraula ja n’hi ha prou. No, vull qualque cosa més, va dir ell. Ah, el que vols és que t’ho emboliqui amb un paper guapo no?.- Exacte va dir ell. Però això no va poder ser. A la meïtat dels assajos va arribar la mala notícia que el govern d’en Bauçanet nostro suspenia les ajudes econòmiques a la cultura teatral i en Toni amb una mà al davant i una al darrera va haver de demanar un prèstec a una amiga seva per poder tirar endavant el muntatge (no ho va fer a un banc perquè encara te roben a través dels interessos). Almanco ha tingut la sort que li ha anat bé i com li va dir un espectador: als mallorquins ens feia falta sentir a qualcú dir el que ens dius.
    Val a dir que tot l’equip artístic li vam fer costat i li vam dissenyar l’espectacle a partir dels pals a les rodes del govern balear. La meva consigna és: dels obstacles n’hem de fer virtut.
    Dijous passat una amiga en l’estrena de Barcelona em va dir, si enlloc de sobrassades diem fàbriques textils i enlloc d’acorador, llançadora ja tenim un Acorar del principat i qui diu aquestes paraules en diu unes altres. El text és del tot universal i cadascú en fa la lectura que li interessa i el gran teatre per la meva experiència ja és això.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  4. Només em cal dir enhorabona Toni Gomila i a la resta de l’equip! He vist l’obra un pic a a Mallorca. Visc a Barcelona així que ja n’he fet difusió i la setmana que ve som-hi cap a veure Acorar amb els amics! I sí, és cert, la gent en parlar, twitter en parla, Barcelona parla de nosaltres i per un cop no ho fa per esmentar al PP. I nosaltres els mallorquins … necessitàvem aquesta, que ens acoràs, que ens fes tocar de peus a terra; de fet encara n’hi ha que pensen que les roques de la roca existiran eternament, la llengua podem anar a comprar-la a la carnisseria del barri i la identitat la regalen si feim dues herbes al bar del costat.
    Gràcies per fer-nos gaudir i que podem seguir fent-ho més cops!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada