Una proposta de moció en defensa dels mestres

Ahir mateix a cert ajuntament de les illes es va aprovar una moció en defensa dels mestres i que rebutja frontalment (ja era hora que ho fes qualcú) el vídeo de les nuevas generaciones del Partido Popular.

Com a pare i en reconeixement a la tasca que porten a terme els nostres mestres m’agradaria que qualcun dels partits polítics presents a la sala fes una moció similar a la d’aquest ajuntament al que faig referència. Aquesta és la moció presentada, no és necessari que sigui exàctament aquesta, que més que res és per donar idees:

Els mestres de les Illes Balears viuen una situació difícil. A més d’haver d’afrontar la crisi com la resta de la societat i més específicament com els altres treballadors públics (retalls de sou i de condicions laborals) tenen l’afegit de ser menys a les escoles que el curs passat degut a la considerable reducció de docents. La gran majoria de mestres ho són per vocació i la gran majoria també han protestat per aquestes retallades però han seguit fent la feina que la societat els ha confiat, la formació dels infants, del futur del nostre poble.

Per això mateix, i tant si s’entén com no s’entén que el col·lectiu estigui alterat i molest, allò més difícil d’entendre és que a un sector enfadat se’l provoqui i insulti gratuïtament. I això és el que des del Partit Popular de les Illes Balears s’ha fet amb la difusió d’un vídeo editat per les Noves Generacions en què s’acusa els mestres de manipular l’alumnat. El vídeo en qüestió, amb quinze mil visites a Youtube, a partir d’una recreació dramatitzada acusa els mestres de dirigir políticament els alumnes.

Com que els mestres es mereixen més suport i comprensió que no atacs per part de qui els ha de defensar, el (nom del partit que presenta la moció) proposa a l’Ajuntament de Sant Llorenç en Ple que aprovi el següent acord:

a. L’Ajuntament de Sant Llorenç reconeix la tasca dels mestres i en aquests moments difícils els mostra suport i solidaritat.

b. L’Ajuntament de Sant Llorenç lamenta que s’hagi editat aquest vídeo.

c. L’Ajuntament de Sant Lloreç demana a les Nuevas ganeraciones i al Partido Popular que retirin del Youtube i d’altres vies de difusió el vídeo en qüestió.

7 pensaments a “Una proposta de moció en defensa dels mestres

  1. Me pareix molt be el suport al mestres perque son la punta de l’educació del s nostres infants, pero me pareix excessiu el victimisme que transmeten. No entreré a valorar els culpables i els motius que ens han duit a n’aquesta creu crisi económica, això seria un altre tema, la realitat es la que es i crec que els mestres encara son uns treballadors del sector public privilegiat i han d’entendre la situació actual en la que esta inmersa aquest pais. A Sant Llorenç el ratio d’alumnes per clase es de 22 (mitjana que va donar el Director del centre als pares a la junta general de L,AMIPA que va tenir lloc la semana passada) i a part hi ha els mateixos professors que l’any passat. Tal vegada sia una situació privilegiada dins la situació actual, pero crec que si la ratio ha pujat a 25-29 alumnes per classe encara es mes que factible fer una ensenyement de qualitat i sobretot entendre que es una situació extrema que hem viscut una situació irreal els darrers anys i que sha de reconduir com sia si no volem que el vaixell naufragi. Crec que han sigut un sector privilegiat en temps de bonança i que encara ho son amb unes condicions de treball inmillorables i que ara els ve una epoca una mica de incomoditat ido a fer un poquet mes… pero perdem massa forçes amb lamentacions.

    • La teva opinió és totalment respectable i, a més, l’has expressada amb respecte i educació, la qual cosa sempre és d’agrair, però ha de reconèixer que no hi estic gaire d’acord.
      No crec que siguem més victimistes que qualsevol dels gremis que han sofert retallades i per això s’han manifestat i protestat (metges, controladors aeris, miners, treballadors socials….), la qual cosa trob ben legítima. Si te retallen el sou (no una, sinó que dues vegades, te pugen les hores de feina i t’endureixen les condicions de feina amb més ràtios d’alumnes per aula… no restaràs amb les mans plegades supòs).
      Sobre que amb 29 alumnes pots fer un ensenyament de qualitat, igual que el feies amb 20… denota que no coneixes la realitat d’una aula (és normal, si no ets professor; jo també desconeixeria les interioritats d’un altre ofici). Però tenir a cada classe, 9 alumnes més, suposa adaptar-se a 9 caràcters més que tenen unes caracterísitiques específiques que has d’atendre. Si 55 minuts ja ve just per atendre les particularitats de 20 alumnes (cada un té un ritme diferent d’aprenentatge), imagina’t 9 més. La gent té tendència a pensar amb alumnes uniformes que tots van al mateix ritme educatiu i tu expliques a la pissarra i ja està, però la realitat és diferent. Un exemple de classe és 10 alumnes de ritme d’aprenetatge òptim (nivell 1), uns 4 alumnes provienents d’altres països que encara tenen moltes dificultats (nivell 2), alumnes amb reforç educatiu perquè tenen unes necessitats específiques que tal tractar amb un reforç particular (nivell 3), alumnes que passen de tot i només venen a classe perquè estan obligats (nivell 4 i que duen una feinada perquè molesten els altres). Has vist quants nivells d’aprenetatge poden existir en una aula? Amb 20 ja és difícil, així que imagina’t amb 29. Amb aquestes ràtios oblida’t d’una educació de qualitat pq el poder de desdoblar-nos encara no el tenim.
      Finalment, m’ha cridat l’atenció la frase que dius de “crec que han sigut un sector privilegiat en temps de bonança”. Segur? Que jo recordi en temps de bonança (la de la famosa bombolleta), els professors no vam tenir cap augment de sou, senzillament cobràvem allò estipulat (que en cap moment dic q sigui massa poc). Els que eren un privligiats, com tu dius, jo crec que eren més aquests que sense estudis, ni preparació, aprofitaven la bombolla immobiliària per crear empreses del no-res, especular… i fer-se ben rics. Els professors, sempre amb el mateix sou i sense quasi possiblitat de jugar amb els famosos doblers negres (és el que té cobrar de l’estat), sempre hem estat en el mateix estatus social. I si no que algú m’expliqui com pot ser que amb 18 anys jo cobràs 1.200 euros per fer donar voltes a una formigonera i de professor només en vaig passar a cobrar un parell més. Qui era el privilegiat aquí???? Els professors????? Segur????

    • La meva resposta al que dius, Francesc, la pots llegir a aquest escrit que vaig fer l’abril si vols http://card.cat/2012/04/19/en-defensa-dels-mestres-i-del-nostre-sistema-educatiu/ .
      De totes maneres no sé si has acabat de llegit l’article, ja que fa especial esment amb un vídeo que publicaren les “Nuevas generaciones” del PP, a on feien befa dels docents i alumnes i que va ser recolzat pel president del Govern Balear. El vídeo, si vols, el pots veure a aquest altre escrit http://card.cat/2012/09/18/fins-aqui-hem-arribat-2/#comments .

  2. He de reconéixer que estic totalment d’acord amb en Pau, i ai`xo que som un professor frustat, que per tant no exercesc. Però consider que l’educació és un dels pilars del nostre sistema i no està valorada tal com es mareix (amb això no vull dir que tots els professors que hi ha siguin bons treballadors, però això és un altre tema) i, certament, té raó que els funcionaris, de tots els sectors, no se n’aprofitaren gens de l’època de bonança…i no se’n xerrava gens de’lls i, ara, que vene mal dades ells són els culpables de tot i han de pagar els plats bruts. Que en alguns camps sobri personal no ho discutiré, però en l’educació no és el cas. Si de cas aqui falta qualitat que és impossible d’assolir sense recursos i alicients.

    Gràcies i bona nit. He hagut de contestar perquè m’ha tocat la moral.

  3. Nomes faltaria que el to de la conversa no fos respetuos i educat, no te res que veure amb la discrepancia de idees, a part el discrepar ajuda a tothom a evolucionar si tots penséssim el mateix crec que aniríem pel camí equivocat.
    Intentaré rebatre algunes de les seves opinions contraries a les meves. Primer de tot aclarir-li que tot i que ara no estic dintre del sistema educatiu durant un llustre vaig treballar com a professor i se perfectament del que estic parlant perquè he viscut la situació des de dintre i evidentment com a totes les professions hi ha mestres bons i dolents, mestres implicats i mestres passotes, mestres pels quals me trec el capell i mestres que la seva actitud era lamentable indigna de qualsevol professional, una reflexió que me va fer pensar el perquè el simple fet d’haver aprovat una oposició t’havia d’assegurar de per vida un lloc de feina independentment del teu rendiment, perquè li asseguro , que aquest es un dels privilegis que tenen els mestres ningú els controla, no com a vostè qual li donava a la formigonera que tenia el superior que suposo que si no feia el volum de pasta que tocava no li renovava el contracte, però dels privilegis en parlaré desprès.
    Sobre el ràtio, 20 no 10 alumnes per aula es millor, 10 no 5 encara mes, però senyor tot te un preu i tal vegada hem viscut una situació insostenible econòmicament i hem tingut una educació que no podíem pagar… retallar d’altres bandes es clar que si però també tal vegada tot era un excés i que vol que li digui, jo no veig tanta diferencia de com surten ara els nins de l’escola a com sortíem abans nosaltres (nascut als anys 70) la meva educació amb 32 alumnes al institut y 28 a EGB crec que va esser molt bona i no he detectat una evolució tant i tant diferent amb ràtios mes baixes. Perquè entre altres coses esta clar que dintre d’un mateix grup hi ha velocitats d’aprenentatge diferents però l’actual LOGSE te molts de defectes i un d’ells, per jo, es el principi d’heterogeneidad, ¿perquè no es poden fer grups de nivell? Perquè no seleccionar els alumnes segons el seu nivell, ritme d’aprenentatge i fer unes classes mes homogenees? Perquè a un IES amb 8 primers d’ESO no es poden fer… perquè el que ja sap fer equacions de primer grau ha de seguir treballant un objectiu assolit i esperar a que la majoria l’assoles qui…. segur que d’aquesta manera el ràtio no seria tan important. Ah i a les escoles mes petites com la de nostre municipi, cap problema perquè la ràtio de les tres escoles que tenim al municipi es el mateix de l’any passat.
    Privilegis, entenguem que el sou no sigui un privilegi. Li pareix que fer una jornada de 30 hores setmanals a l’escola i entre 18 i 22 a l’IES no es un privilegi… no crec jo que en la formigonera i 30 hores la setmana li donessin 1200 euros. Li pareix un privilegi o una broma que a l’escola concertada es contabilitzin les hores nomes lectives mentres a la publica les reunions de departament, tutories etc… també contabilitzin a un lloc si i a l’altre no¡¡¡¡ . Li pareix poc privilegi tenir 176 dies laborables amb un any, amb tots el meus respecte a mi me preix un luxe, privilegi es poc, ¿perquè el mes de Juliol no el poden dedicar a reciclatge, formació permanent, tallers de millora, aprenentatge de noves tecnologies…. no se… la darrera vegada que ho vaig parlar amb una mestre me va dir que era que a l’estiu feia molta calor dintre de les aules .. ja ja ja. I ja no me val el desconnectar perquè els nins provoquen molt d’estres, que es que el policia, el bomber, el metge que tenen 30 dies de festa a l’any no tenen stress… per favor.
    En definitiva amic Pau no m’has fet canviar d’opinió i penso que tenim un bon sistema educatiu. Millorable i que no crec que aquestes retallades siguin motiu d’una època de decadència en l’educació dels nostres infants.

    • La meva idea no era fer-li canviar d’opinió. Només exposar el meu punt de vista i fer un debat enriquidor, q pel q sembla és el q estam aconseguint.

      Sobre la seva argumentació hi ha moltes coses q estic d’acord. Per exemple q les nostres vacances són un luxe. No t’ho discutiré. És el nostre gran luxe (i pecat… pq sempre dic q el polític q ens posi feina al juliol guanyarà molts de vots, com si això fos el problema d’aquest país). Però sí estic d’acord q puguem fer alguna cosa durant el juliol. Ara bé, classes a l’estiu jo no en faria, més q per noltros, els professors, pels nins (ser nin…és jugar i divertir-se també). Però sí q estaria d’acord a aprofirar juliol per fer cursos de formació obligatoris als professors. Però això sí, cursos q valguin la pena i serveixin per la nostra feina pq per ara la majoria q he fet són una pèrdua de temps (i en duc molts) i fer-te perdre el temps no agrada a ningú.
      Sobre això q dius q “entenguem q el sou no és un privilegi”, me sap greu però el sou sempre serà un privilegi i no el pots ignorar. I en època de bonança, com te deia, els privilegiats eren els q vivien de la bombolla immobiliària, no nosaltres. Nosaltres hem restat igual. Per tAnt de privilegiats en època de bonança res. El q passa és q ara ha explotat la bombolleta i tots aquests privilegiats ja no ho són tant. I això és el q fa mal…
      Sobre les 22 hores de feina q feim a l’IES és un argument q no sembla extret d’un professor (no sé si abans funcionava diferent). Jo faig feina a un institut 30 hores, no 22. 22 hores són lectives (amb alumnes) i 8 hores són no lectives (reunions, comissions…). Però a més a casa encara em queda:
      – preparar les classes
      – llegir els llibres de lectura
      – corregir 3 dictats, 3 redaccions, més treballs i 3 exàmens a cada avaluació (ve estipulat al programa). A 30 alumnes per curs me surten un total de 150 alumnes. És a dir uns 150 documents setmana sí setmana no per corregir a casa. Si has corregit una redacció o un examen sabràs q tardes uns deu minuts per cada document ( i 150 documents per 10 minuts de correcció cada un surt a 1500 minuts, q son unes 25 hores més de feina).

      A part: preocuparte pq tal nin o tal altre no te rendeix com toca, aquell pare q te pressiona, o decidir sobre el futur d’aquell nin (entre suspendre i aprovar a vegades hi va el futur de l’alumne), el cansament mental q fa intentar controlar o motivara alumnes incontrolats o desmotivats q fan impossible una classe. És vera q de picapedrer feia moltes més hores, però tampoc vaig estar 5 anys estudiant més unes oposicions per aconseguir el lloc; també quan acabava la jornada ja l’acabava fins l’endrmà (no me’n duia la feina a casa) i si me equivocava amb una pedra no me sabia tan de greu com fallar amb un alumne, q són persones humanes.No seré jo qui digui q fer de mestre sigui més fàcil q de picapedrer (supòs q dèpèn de les condicions de cada un), però com pots veure tota feina té els seus avantatges i els seus inconvenients… I uns privilegis o d’altres. Jo els capvespres almanco no els me pas amb les mans plegades a casa com poden donar a entendre les teves paraules de q feim 22 hores de feina. No sé si tu feies tanta feina o com funcionava la cosa abans … o potser sigui jo q m’agaf les coses massa a pit i per correspondre a aquesta visió q té la majoria de gent sobre els professors millor em limiti a fer feina les 22 hores q tu esmentes. Tanmateix… ningú ho veu o almanco no ho aprecien (tanta sort q el q faig ho faig per vocació i no canviaré) .
      Està clar q laLOGSE ha canviat les coses. En el teu temps el profe entrava, donava la lliçó i marxava (jo era alumne d’aquest temps). Així està clar q pots ficar 30 o 40 alumnes a una aula (a la universitat ho fan i veuràs q ningú es queixa dels ràtios) però amb la logse això no es pot fer i has de prestar atenció a tots els nivells q te vaig mencionar al darrer comentari. Q no és just? Potser… per mi també té moltes coses per canviar. Però els porofessors no feim els sistemes eductius (de fet ni ens demanen res), ens limitam a aplicar-los i si ens diuen q ho hem de fer aixi, no tenim més remei q fer-ho. Encara q no t’agradi… I amb 30 alumnes fer una classe a 5, una altra a 10, una altra a 4 … no és senzill. Creu-me.

      Finalment sobre q hi ha bons professors i de dolents és ben clar. No t’ho negaré. Però te diré q això no és propi del nostre ofici, per tot passa (de picapedrer també). Sobre q hi hagi d’haver algú q ens controli i ens pugui treure defora si no ho feim bé estic totalment d’acord. Així evitaríem q aquests pocs pprofessors q fan maal feina (pq només són un parell) no vos fessin creure q tots som iguals i q no feim gaire cosa. Ara bé a pesar de ser-ne partidari d’aquest assumpte sempre he tengut alguns dubtes… Qui ens avaluaria? (els inspectors? q per cert ja hi són) i sobretot Com se’ns avaluaria?
      Com pots veure. idò, tampoc m’has fet canviar d’opinió, a pesar q com et deia abans, no crec q aquest sigui el propòsit de tot això. Almanco hem atracat postures sobre altres punts (vacances, més control…), però q diguis q érem privilegiats en temps de bonança no hi estic d’acord ja q els q s’omplien ses butxaques eren altres (els nostres privilegis no tenien res a veure amb la bonança) i q diguis q tenim “un bon sistema educatiu, però millorable” em sorprèn , quan tots els estudis d’arreu del món corraboren q som dels pitjors (amb la qual cosa els professors també tenim la nostra part de responsabilitat). Idò a més afegeix-hi retallades…

    • Ja que la resta de coses les t’ha contestades en Pau, m’ha quedat un dubte de tot el que has dit: “Li pareix un privilegi o una broma que a l’escola concertada es contabilitzin les hores només lectives mentres a la publica les reunions de departament, tutories etc… també contabilitzin a un lloc si i a l’altre no”. N’estàs segur que això que dius que fan a l’escola concertada és legal o és que et diuen jasapsquesinotevabelesportessónobertes?

Respon a Serafí Lliteres Maçanet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.