Pensements profunds:ses carícies de s’amor

  • S’ànima no creix en es arbres, ni dins s’herba, així i tot, es nodreix des nostre entorn, com es cos des menjar i beure.

S’ànima necessita ser alimentada de visions formoses, paraules plenes, o que omplin… o per qui la sap omplir de besades.

Besar s’ànima és saber tenir paciència, comprensió, mai jutjar un altre, simplement acceptar ses persones com són.

Besar s’ànima és abraçar-se quan hi ha soledat  quan s’està trist… sense dir res, sols sostenir-se com una abraçada de suport.

Besar s’ànima és seure’s junts, sense necessitat de xerrar, quan es silenci te basta per reconfortar-te, quan totes ses preguntes sobren…

Besar s’ànima és sentir unes altres mans que te donen suport i te forteleixen s’esperança de vida i de companyia.

Besar s’ànima és dir un t’estim amb sa mirada.

Besar s’ànima és molt fàcil i gratuït, sols basta decidir-nos a baixar de s’escaló de s’orgull que molts de pics pujam sense motiu, però ens enrevolta i ens consumeix.

Besar s’ànima … Quants de pics hem necessitat aquesta abraçada que mai ens arriba en el seu moment i que es diu tendresa.

Però mentre esperam aquesta besada, perquè no dones tu aquesta besada ? Posant tot es cor en sa mirada ? No te costarà res, i to agrairan (Anònim )

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada